Què en voleu fer, de tantes pessetes?

Segur que els qui els agrada col·leccionar s'enduen bona part de la responsabilitat que explicaria aquestes elevades xifres, i més en aquests casos en què acomiadem un element que ha estat tan temps entre nosaltres; tots esdevenim una mica col·leccionistes i conservem uns quants exemplars de cada una de les monedes, amb anyades i valors diferents per tenir una mostra prou representativa. Pensava ara, també, en aquell munt de monedes de duro o de pela (rosses i platejades) que deuen estar en alguna font o en algun monument que viatgers i viatgeres d'aquí han anat escampant per totes aquelles destinacions per on han passat les últimes dècades. Per bé que la majoria d'administracions locals procuren anar replegant sovint tot el que els diferents turistes d'arreu els dipositen com a donació (i seguint sàvies tradicions que els autòctons han sabut inventar), segur que en molts racons de petits monuments, o perquè són inaccessibles o perquè simplement encara no se n'ha fet mai el buidatge, s'hi acumulen una part d'aquests diners que no han acabat de sortir. És clar que hi haurà una altra part, molt més destacada encara, que no sortirà mai més. Es tracta de bitllets que s'han estripat o s'han fet malbé, o de monedes que han quedat a la butxaca d'algun turista sense que ni tan sols aquest li hagi atorgat l'etiqueta d'article per col·leccionar; com a molt quedarà com a record d'una estada en algun dels llocs per on circulava l'antiga divisa. La suma de tots aquests factors diversos fa pujar fins a un 45% l'estimació que fa el banc emissor de les que estaven en circulació i mai s'arribaran a entregar al Banc d'Espanya.

De fet, i sempre segons dades d'aquesta entitat bancària, d'aquests gairebé tres-cents mil milions que encara no s'han canviat, una mica més de la meitat es guarden en bitllets (153.744 milions de pessetes, uns 923 milions d'euros); els prop de 136 mil milions restants, en monedes. Que no deixa de ser molta moneda, també. Durant l'any 2009 encara es van arribar a bescanviar més de 3.660,7 milions de pessetes (22 milions d'euros, pels 28 que s'havien canviat l'any anterior); si duren gaire més els temps de crisi, potser començaran a haver-hi reaparicions misterioses...

Les monedes i els bitllets d'euro van entrar en circulació l'1 de gener del 2002; deien aleshores que a la població li costaria ben bé un any (o fins i tot més) fer el 'canvi de xip' i deixar enrere l'hàbit de pensar i comptar amb pessetes per fer la conversió directa amb euros. Qui sap si, tot i que han passat més de vuit anys, encara hi ha gent que potser creu que aquest (nou) sistema monetari europeu no acabarà de quallar, i tard o d'hora s'acabarà reimplantant la pesseta. Però ja és hora que nostàlgics i pessimistes obrin els ulls i toquin de peus a terra. A dia d'avui aquest sistema monetari és utilitzat diàriament per uns 327 milions d'europeus i europees. I no fa pinta de canviar ni a curt ni a mitjà termini!

Des del primer de juliol d'aquell 2002 els treballadors del Banc d'Espanya (on s'ha d'acudir necessàriament si encara es vol fer el canvi) deuen haver viscut alguna anècdota singular. I basant-nos en l'habitual distribució irregular de la riquesa, és probable que el protagonista fos un d'aquells que tenien molta quantitat de moneda acumulada i, per qüestions pràctiques (logística de carretons amunt i avall) l'ha d'anar canviant mica en mica. Si deixessin que els ajudéssim una mica, encara que fos a un percentatge ben petit de comissió...

Oriol Solà i Prat