El voluntariat, una pràctica estesa a l'Anoia

El voluntariat treballa amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre els temes amb els quals s'implica, així com amb la intenció de promoure aquesta forma de treballar com una aportació més que enriqueix tant als voluntaris com els que reben aquest servei.

Voluntariat intrageneracional

En aquest sentit, Rosa Munté, presidenta de l'entitat Les dones de les tardes dels dimecres, explica que els serveis de voluntariat en aquest col·lectiu van néixer de la necessitat de donar als voluntaris l'oportunitat de fer un servei, 'perquè enriqueix moltíssim saber que aportes alguna cosa'. Per altra banda, l'entitat -que forma part de l'Institut Català de la Dona des de fa 10 anys-, va sorgir davant la voluntat que 'les dones no es quedessin a casa sense fer res'.

Les dones de les tardes dels dimecres és una entitat que compta amb 90 sòcies, que s'encarreguen de fer de voluntàries a l'Asil del Sant Crist, la residència Pare Vilaseca i a Càritas. A més, les dones també han desenvolupat la campanya 'Trenquem barreres per tu', on unes 12 dones es reparteixen per fer companyia a les persones grans. 'Si volen sortir a passejar, llegir el diari o parlar, nosaltres els fem companyia des de fa uns 7 o 8 anys', explica la presidenta Rosa Munté. A 'Trenquem barreres per tu' cada senyora té una persona assignada a qui s'encarrega d'acompanyar, una iniciativa que funciona de forma coordinada amb l'assistent social del Casal Cívic Montserrat.

Les rialles, una manera de suavitzar tenisions

La touenca Nídia Tusal ha participat en dues expedicions amb la ONG Pallassos Sense Fronteres, el 2009 va ser al Angola i al 2010 a Jordània. Segons l'anoienca, l'objectiu prinicpal de la ONG és fer arribar l'alegria en els llocs on la gent s'oblida de riure: 'les rialles són gratuïtes; fer pinya molt important'. Tot i així, assolir aquests objectius no sempre és fàcil en països com els que ha visitat Tossal on hi ha molta gent vivint en camps de refugiats.

La touenca ha compartit els dos projectes amb la pallassa Pepa Plana i afirma que d'amdós n'ha après molt: 'Tu els aportes molt a ells, però ells també t'aporten molt a tu', . Segons Nídia, quan visites un país com Angola, d'on no en solem rebre informació, 't'adones de realitats que fins el moment t'eren desconegudes'. La cooperant afirma que a Jordània va poder parlar, per exemple, amb moltes dones que portaven vel, i va aconseguir establir-hi un diàleg, escoltar els seus arguments....

Establir amistats a través del voluntariat

El Pepe fa més de 10 anys que acompanya el Ramon, un noi amb discapacitat intel·lectual, a raspallar un cavall. És un dels voluntaris de la Fundació Privada Àuria (FAP). La seva vinculació amb l'entitat ve de lluny i ara, que està parcialment jubilat dedica moltes hores a la fundació: 'A vegades faig fotografies dels actes, o acompanyo a un grup de nois a fer excursions o altres activitats'.

Per a Pepe la seva activitat com a voluntari és una manera de donar sentit a la seva vida: 'M'ha ajudat moltíssim'. De fet, la seva relació amb en Ramon ja és d'amistat: 'És un ritual, cada 15 dies anem a raspallar un cavall, després visitem la meva dona i la meva sogre ens fa un piscolabis a casa seva'. Pepe assegura que s'ho pren molt seriosament i si una setmana no pot fer-ho s'ho arregla per trobar el moment: 'Si no ho trobo molt a faltar', assegura

Diferents voluntaris treballen a la FAP col·laborant en diferents tasques, des d'ajudar en els tallers fins a treure a passejar alguns dels nois amb discapacitats intel·lectuals o malalties mentals.

La Fundació Vicenç Ferrer

El periodista Xavier Dàvila és el delegat de la Fundació Vicenç Ferrer (FVF) a l'Anoia des de fa un any i mig. Dàvila representa l'entitat a Igualada Solidària, i, segons apunta 'coordinem les activitats que la FVF fa a Igualada i a la comarca, procurant donar a conèixer la feina que la FVF fa a l'Índia'.

El grup que formem la FVF a Igualada s'encarrega d'explicar 'allò que vam viure en les dues visites que hem fet a l'Índia. La nostra experiència ens serveix per explicar la feina que durant més de 40 anys fa la FVF allà'. Segons el periodista igualadí, tot plegat els aporta 'la satisfacció de saber que contribuïm, amb un petitíssim granet de sorra, a la lluita per eradicar les desigualtats i la pobresa'.