What? (...) Yes, yes!

Aquelles persones qui dominen una segona llengua tenen un 44% més de possibilitats de trobar feina (com a mínim així ho assegura un estudi que ha elaborat la consultora Randstad). És clar que el fet de tenir moltes més opcions que els altres tampoc és garantia d'èxit... ja se sap que avui dia ningú no regala res!

Però sembla que el coneixement d'un segon idioma s'ha convertit ja en un requisit indispensable per a tres quartes parts dels llocs de treball que estan actualment en oferta per part d'empreses que busquen uns perfils a les categories de sènior i d'alts directius. Sembla que l'actual context d'internacionalització seria un dels factors que explicaria aquesta necessitat. El xinès està guanyant adeptes darrerament, per bé que les llengües que més s'ensenyen a les nostres acadèmies i centres escolars (i, per tant, s'entén que són les que la gent més domina) continuen sent l'anglès, el francès i l'alemany.

Alguna cosa no s'ha fet prou bé, en el nostre sistema educatiu, si resulta que estem a la cua d'Europa quant al domini de l'anglès. De poc serveix que es comenci a ensenyar a edats molt primerenques si no es fa amb les eines i els criteris adients (entre altres, aquí hi intervenen la qualitat dels professors, els materials i els mètodes didàctics o el nombre d'hores que s'hi dediquen).

Mostra d'això és que en països com Holanda i Dinamarca comencen molt més tard i, en canvi, s'acaben situant al capdavant dels països amb millors nivells (juntament amb Noruega, Suècia i Finlàndia, els més elevats segons l'Índex de Nivell d'Anglès elaborat per Education First comparant quaranta-quatre països). Només Rússia i Turquia registren pitjors resultats que l'estat espanyol... no creieu que n'hi ha per preocupar-se? (els autors de l'informe demanen uns anys de paciència, de manera que les últimes reformes educatives es puguin reflectir en la població adulta).

Vuit de cada deu enquestats és del parer que saber idiomes afavoreix el seu desenvolupament professional; i tres quartes parts parteixen de la base que poden servir per millorar la situació econòmica. Pràcticament la meitat de la població (el 45%) considera l'anglès un idioma de futur (el segueix el mandarí, amb un 36%). Però és fàcil trobar excuses quan no es tenen ganes de posar-s'hi. A vegades hi ha ganes i el que falta és el temps (com apunta el 27% de la gent), o també la motivació (un 16%). Altres dificultats en l'aprenentatge: la vergonya (el 14%) i la impossibilitat de practicar amb natius (un 12%). Arguments ben variats, això sí. I això que a l'estat espanyol la gent se'ls gasta, per aprendre idiomes: inverteixen el doble que a la resta del món segons s'apunta al “Baròmetre d'Idiomes 2011” (un estudi sobre els hàbits d'aprenentatge de segones llengües). Un de cada tres ciutadans sobrepassa la mitjana del miler d'euros en cursos durant la seva vida. La xifra de mitjana se situa als 1.500 euros, ben bé el doble dels habitants d'altres països del món.

Un altre estudi d'una universitat californiana ha vinculat ara el baix rendiment acadèmic en estudiants a qui els costen les matemàtiques i l'anglès amb una tècnica de meditació que podria ser vàlida per millorar. Vaja, que aquesta tècnica de meditació transcendental es presenta com un mètode eficaç per potenciar el rendiment d'aquests alumnes. El suport se centra en el desenvolupament simultani de ment i cos de l'estudiant. El programa de meditació que van aplicar de forma experimental resultava ser un bon valor afegit per a l'escola. En estar més calmats, feliços i menys hiperactius, els estudiants presentaven més habilitat per centrar-se en la feina de l'escola. Amb la implantació del programa fins i tot es va detectar una reducció de les baralles entre alumnes, deien menys paraulotes i insults, i l'atmosfera general era molt més relaxada. Només per tot això últim, potser ja val la pena provar-ho, oi?

Oriol Solà i Prat