//Plugins sense CDN ?>
La xerrada s'emmarca dins de l'exposició ''T102. Aprenent de la realitat'' que es pot veure a l'espai Picasso de la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya fins el 25 de gener. L'exposició presenta 12 projectes de final de carrera elegits pel tribunal format per Zaida Muxí, Sandra Bestraten i Anna Ramos, que es caracteritza per defensar una arquitectura arrelada a l'entorn, al territori, socialment compromesa i en molts casos amb un fort component de treball participatiu i veïnal. Aquesta línia, que segurament fa uns anys era un rara avis, avui en dia té més vigència que mai i és una via important per recuperar el paper que no hauria hagut de perdre l'arquitectura dins de la societat.
Aquests 12 projectes, seleccionats entre els que s'han presentat en els quatre anys d'aquesta línia de la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona inclouen una mostra de projectes de cooperació (Índia i Àfrica), de participació veïnal (Barcelona - Calàbria i Barcelona - Lleialtat Santsenca) i de recuperació de patrimoni industrial (Can Batlló i el Rec d'Igualada).
La xerrada vol fer visible la importància d'aquests projectes que es desenvolupen en l'àmbit universitari, però amb un fort component de realitat com a base i punt de partida. Són, com es veurà, una manera de retornar a la societat part del coneixement adquirit en una universitat pública. En aquest sentit, es presentarà Can Batlló i la Lleialtat Santsenca, dos projectes final de farrera que, un cop entregats i finalitzats, han tingut un recorregut posterior que ha fet que s'estiguin executant parcialment o en la seva totalitat per part dels mateixos estudiants, ara ja arquitectes, amb la complicitat de l'Ajuntament de Barcelona. El cas del Rec s'inclou a la xerrada pels paral·lelismes que hi ha amb el cas de Can Batlló, un complex industrial barceloní condemnat a la piqueta i que la pressió veïnal va aconseguir salvar i es troba en procés de rehabilitació per part del col·lectiu d'arquitectes lacol.
El projecte del Rec, d'Antoni Valls
El projecte del Rec agafa com a punt de partida la retirada del POUM l'any 2010 i l'enderroc de Cal Badia un any després, dos punts que, en certa manera, van posar en evidència el conflicte que el concepte de patrimoni generava i genera entre els qui el defensen com a bé comú per una banda, i els interessos (legítims) dels seus propietaris per l'altra. En una primera fase, el projecte estudia la viabilitat, a nivell de programa i d'espais, d'encabir l'edificabilitat que plantejava el POUM dins del parc edificat existent, mantenint tant l'estructura com el màxim d'edificacions possibles. En certa manera, es demostra com amb un coneixement acurat de les edificacions existents, que permeten un enderroc molt selectiu, es pot creure en una reconversió "tranquila" del barri, mantenint gran part del patrimoni existent. De fet, el projecte permet encabir fins i tot un excedent de sòl comercial respecte els plantejaments del POUM i es pregunta, en aquest sentit, sobre la possibilitat de fer-hi part del famós centre Outlet, reforçant així el comerç tradicional del centre de la ciutat enlloc de competir-hi.
En una segona fase, el projecte agafa com a exemple l'adoberia de Cal Ton del Jaume, i estudia diverses estratègies low-cost per "rehabitar" aquests espais en desús, amb dos objectius: d'una banda mantenir l'ànima i essència del rec, el seu caràcter com a espai amb una certa pàtina, aturat en un punt del temps indefinit. De l'altra, busca que totes aquestes estratègies no siguin úniques pel cas d'estudi, sinó adaptables o extrapolables a d'altres edificis del mateix barri.
Tonet.
Igualada
21 de gener 2014.13:43h
Sobretot convideu al Sr. Pamies, ell te moltes i bones idees per transformar el barri.