Xesco Reverter: “Tots els grans imperis acaben caient”

Aquest dimarts, 14 de març, el periodista Xesco Reverter va ser el convidat d'una nova sessió de les Converses de l'AnoiaDiari. Dialogant al Teatre Municipal Ateneu, d’Igualada, amb la periodista igualadina de Catalunya Ràdio, Carla Verdés Enrich, Reverter, que ha estat corresponsal de TV3 als Estats Units entre 2017 i 2022 –un període que comprèn gairebé tot el mandat "turbulent" de Donald Trump i el començament del de Joe Biden– va fer una radiografia de la societat i la política nord-americana, que ha recollit en el llibre Estats Units, el país de les contradiccions. Cròniques d'una era turbulenta (Ara Llibres, 2022), un retrat de l'etapa més convulsa de la història recent dels Estats Units. Xesco Reverter també va parlar, entre altres temes de l’actualitat internacional, d'una altra potència mundial, Rússia, i del seu líder, Vladímir Putin, així com de la guerra d'Ucraïna, que ha estat cobrint aquestes darreres setmanes.

Aquí trobareu un recull de les intervencions més destacades de Xesco Reverter.

Impressions de la cobertura de la guerra

"Cara i creu. La creu és el volum de destrucció. L'ocupació russa ha sigut duríssima i brutal, i impressiona veure ciutats, ciutats com Igualada, on pràcticament no hi ha cap edifici que no estigui danyat. Veure la gent vivint en soterranis per por als bombardejos. Tenen al davant una tasca immensa de reconstrucció, amb l'amenaça que els russos puguin tornar un dia a aquestes ciutats alliberades. Això seria la creu. I la cara és la voluntat de resiliència i de resistència dels ucraïnesos. Tothom està implicat en la guerra. I tots ho fan convençuts que la guanyaran. Estan defensant la seva pàtria, el seu país, la seva família, el futur dels seus fills, i això els fa tenir una fe quasi cega en aquesta victòria."

Blindatge emocional

"La nostra feina, sobretot, és anar als llocs, parlar amb la gent i explicar els seus drames. Et trobes, per exemple, amb una senyora que li han matat el fill al front i que li han enfonsat la casa amb un míssil. Entres a les seves cases, empatitzes amb aquesta gent. Ho comparo amb la feina d'un metge, que a vegades es troba amb desgràcies fortes, a urgències, però que si es deixa influenciar o deixa que el destí d'aquest malalt l'afecti, segurament l'endemà no podrà tornar a treballar. I, a base de molts anys fent aquesta feina, ens anem construint una cuirassa, i això no vol dir que no empatitzis amb aquesta gent, però et blindes una mica i crees un punt de distància. Quan tornes a casa teva, al cap d'uns dies, comences a recordar històries o gent que has conegut i llavors t'arriba més forta l’onada d’emocions."

La societat nord-americana: "L'epidèmia de la solitud”

“És una societat solitària, la gent pot acabar tenint, sovint, vides realment problemàtiques o conflictives. La gent és més solitària perquè té menys vincles familiars i la forma que tenen de ser també fa que es tanquin molt.”

“Hi ha un fragment al llibre on escric que coneixeràs de veritat una societat quan vegis com tracta els seus ciutadans més vulnerables i els que tenen empresonats, i en caps dels dos supòsits els Estats Units en surten gaire ben parats. És una societat que, per general, pensa que tu ets l'amo de la teva vida. Si caus, caus. I si caus, els altres no tenim l’obligació o la responsabilitat d’aixecar-te i, sobretot, ni l'estat ni la societat no han d’aixecar-te. Aquest individualisme es traspua molt. Bona part de les històries que he viscut i que algunes surten el llibre són, sobretot, de la gent que viu als marges, la gent que cau.”

La societat nord-americana: Racisme

"Als Estats Units, el lloc on neixes i el color de la pell, determinen molt el tipus de vida que tindràs. Si neixes negre i en un barri conflictiu, tens molts punts d'acabar tenint una família desestructurada, de no acabar els estudis i de passar vint anys a la presó, perquè amb la vida al carrer hauràs acabat agafant el mal camí."

"Com que hi ha una desestructuració i una desigualtat racial molt grans, això fa que els que acabin delinquint més, o els que acabin detenint més, siguin habitualment els ciutadans afroamericans. I en molts casos també acaben a la presó, perquè el sistema està muntat d'una forma que, si no tens diners, si no tens un bon advocat i no saps moure't pel sistema judicial, tens molts punts d'acabar a la presó. També, durant moltes dècades, hi ha hagut polítiques contra la criminalitat que eren obertament racistes."

“Sorprèn, perquè malgrat ser un país on tots els ciutadans són iguals, veus que realment hi ha unes diferències enormes i uns problemes també racials molt profunds que no són capaços, malgrat ja fa cent cinquanta anys que es va acabar l'esclavitud, de reparar."

George Floyd

"L'assassinat de George Floyd a mans de la policia va marcar un abans i un després, però només una mica. Els canvis són molt lents. Arran d'això va haver-hi una protesta enorme al país com no hi havia hagut des dels anys seixanta, amb manifestacions però també amb una onada de violència. Cal dir que va ser el primer cop, i això sí que va ser un punt d'inflexió, que a les manifestacions, durant setmanes, hi havia per primer cop molts blancs. La majoria blanca no aprovava la violència policial contra els negres. No ho aprovava, però sentia que no era un problema seu, que era un problema de la policia i dels afroamericans. Però, com que el vídeo de la mort de Joseph Floyd era tan flagrant, tan bèstia i no tenia cap mena de justificació, molts blancs, per primer cop, van sentir que allò era també era un problema seu, que no s'havia mort un negre sinó que s'havia mort un nord-americà, que allò era realment una causa seva. Allà va començar a canviar alguna cosa..."

Seguretat

"Òbviament, en una ciutat com Barcelona també hi ha moltes diferències, però no són tan flagrants. Difícilment a Barcelona portaràs els teus fills a una escola pensant que hi pot haver un tiroteig i que els poden matar. A l'institut i a l'escola on anaven les meves filles, també hi havia un arc de detecció de metalls per on cada dia havien de passar elles i les seves motxilles, i cada tres mesos feien un simulacre de tirotejos.”

L’ús d’armes

"Aquesta és una de les contradiccions del país... Per a nosaltres pot ser simple: prohibeixin les armes i s'acaben els problemes. Així no moriran 45.000 persones cada any i no hi haurà un munt de problemes que deriven de les armes, molts dels quals, amb la policia. El fet que matin tants negres i tan sovint és perquè la policia pensa que potser porten una arma –i potser la porten– i abans que em treguis la pistola jo et disparo primer. I així hi ha una rua immensa de problemes vinculats a les armes. Però la feina dels periodistes és la d’intentar entendre per què. I si resulta que el 42% de les llars americanes tenen una arma, serà que això és important per a ells. Per a ells és una cosa fonamental, és un dret fonamental. Tan fonamental que la segona esmena de la Constitució és el dret a portar armes. La primera esmena és el dret a la llibertat d'expressió, fonamental per a qualsevol democràcia, i el segon és el dret a portar armes. Per tant, des dels orígens del país això està molt erradicat. Forma part d'una cultura."

"El problema no és de la gent que té armes, de la gent que obeeix les lleis, que té les armes ben guardades... sinó que el problema és que hi ha uns índexs de delinqüència molt alts, que hi ha una pobresa que fa que en barris marginals la gent acabi tenint armes. El problema no és tant que hi hagi armes, si no és el mal ús que se'n fa. Per a nosaltres és xocant i ho podem rebatre, però t'adones que la cultura de les armes és una cosa molt més profunda que tampoc pots despatxar dient senyors acabin amb les armes, perquè t'adones que no ho faran."

Trump i el trumpisme

“Em pregunto: com pot ser que un president que, a ulls europeus o a ulls de bona part del món, que ens sembla estrafolari, perillós, temerari i un populista, guanyi unes eleccions, i per què una part important del país encara li dona suport?”

"Trump és un antipolític. És un home de negocis que no està tacat per tot l'estigma que té la classe política. És una persona que parla com parla el poble, que pensa com pensa bona part del poble i que, per tant, crea empatia. Això l'apropa a la gent. Trump tenia un programa bastant revolucionari, molt conservador, i que bàsicament el que va fer va ser erradicar, arrasar, el llegat d'Obama. I va complir moltíssimes promeses i, en conseqüència, podia exhibir que era un polític que complia amb la seva paraula."

“És una persona que, malgrat tenir una retòrica a vegades apocalíptica, també en el mateix discurs pot vendre molt optimisme. És un polític que aconsegueix motivar la gent i els Estats Units és un país optimista. Ell és molt hàbil a l'hora de dir si em voteu a mi farem Amèrica més gran una altra vegada, si em voteu a mi, tornaran les fàbriques, si em voteu a mi, els xinesos no ens faran ombra.”

“Trump aconsegueix crear una consciència de comunitat, convenç la gent que és un moviment que va més enllà d'un partit polític, i la gent va agafant consciència que el trumpisme és un moviment que va molt més enllà del que és el Partit Republicà dels conservadors.”

American First

"El que succeeis, sovint, amb els populismes, que potser no tenen les solucions adequades, però sí que detecten els moviments de fons de la societat. I als Estats Units hi havia un cansament important de molta part de la població sobre el tema de la globalització. Que ens havíem obert massa, que els xinesos ens havien robat la indústria, que hem deslocalitzat bona part del capital i de la indústria... Trump, com que era un buldòzer que arrasava amb tot, quan ningú s'atrevia a fer una guerra convencional amb la Xina, ell s'hi va atrevir."

Trump i els mitjans de comunicació

"Trump, periodísticament, era apassionant. Era una font de notícies inesgotable. No parava mai de generar notícies. És una persona addicta al periodisme i que necessita i viu constantment de les polèmiques. Però, al mateix temps, maltracta els periodistes d'una forma espectacular. Com que no suporta gens les crítiques, ataca els mitjans de comunicació, els acusa de ser part de l'establishment, de les elits, d'aquesta espècie de complot d'elits que vol oprimir el poble. Per a ell, som l'enemic del poble.”

El 6 de gener del 2021. L'atac al Congrés

"Donald Trump havia perdut les eleccions. Estava intentant, per totes les formes, revertir els resultats. Estava intentant subvertir la democràcia. Però les eleccions van ser netes i lliures i no va haver-hi cap mena de frau. Se li estava acabant el temps. El dia 6 de gener s'havia de passar un tràmit al congrés, que és la certificació dels resultats. Ell s'ho va agafar com l'última oportunitat per intentar revertir els resultats, fos com fos. Aquell dia, al matí, va fer un míting al costat de la Casa Blanca, amb el congrés de fons, on va esperonar la gent dient-los que hi havia hagut frau, que no podien rendir-se, que havien de continuar lluitant i els va instar a anar cap al Congrés a protestar. Després, tots recordareu què va passar... Tots recordeu aquelles imatges. Va ser un dels dies més intensos de la meva vida. Recordo quan ens van dir estan entrant al congrés i la meva reacció va ser, però què dius, com vols que entrin al congrés, un dels edificis més vigilats d'aquest país? I sí, hi estaven entrant! Llavors vam anar-hi corrent i quan vam arribar vam veure aquell espectacle. Era una turba de trumpistes assaltant la seu de la sobirania nacional. I el que xocava més és que tots estaven convençuts que estaven defensant la democràcia, quan el que estaven fent era tot el contrari. La intoxicació que havien rebut de Trump i dels mitjans afins era molt gran. Tots estaven convençuts que l'única forma de salvar el futur d'aquella democràcia i garantir el futur dels seus fills i dels seus néts era fer un gest de força i assaltar el congrés i aturar el procés de certificació, i posar Trump de president. Semblava més una pel·lícula de Hollywood que no pas una cosa que estigués passant de veritat. La democràcia no es va posar en perill: Era un moviment, una turba que, sense gaire reflexió, va irrompre allà, però no hi havia un pla. L'endemà hi havia un gran sentiment de vergonya de molts nord-americans."

Una hipotètica segona presidència de Trump

"Una segona presidència de Trump seria molt més turbulenta que la primera. En la primera, ell era una persona que no tenia experiència política. Tenia ministres i assessors forjats en política que, el que feien normalment, era frenar els impulsos kamikazes de Trump. Tota aquesta gent va anar saltant, o bé perquè no podien aguantar al govern o perquè Trump els feia fora o perquè hi havia escàndols. I realment els últims mesos de Trump només quedaven els més incondicionals. Si torna a arribar al poder, és una persona molt venjativa. S'ha fet moltíssims enemics. És una persona amb un ànim de revenja molt gran. No tolera gens el que considera traïcions. Un president dels Estats Units té molt poder, pot fer molt mal i pot fer saltar molts esquemes i moltes estructures. Els Estats Units van aguantar la primera envestida de Trump, però no sé si aguantarien una segona. Quina por..."

Joe Biden

"Biden no hauria guanyat si no hagués hagut la Covid. Perquè la gestió de la Covid de Trump va ser molt desastrosa. Molta gent es va desencantar i va veure que era un president una mica inestable i polèmic i, per tant, Biden va arribar amb la idea de portar un govern civilitzat, d'ordre, sense el caos que hi havia. Biden va aportar un punt més de seny i de previsibilitat. Va ser molt ambiciós en campanya i al principi del seu mandat va voler fer unes grans reformes que després no ha pogut fer. Va haver-hi una inflació brutal als Estats Units i no van saber preveure. La sensació que el país econòmicament anava molt malament, li ha passat factura. I té una popularitat molt baixa. Joe Biden té un problema que és ser un senyor de setanta-vuit anys i la gent el veu molt vell, un home que fa patir."

Decadència dels Estats Units

“La decadència no és tan ràpida com ens podria semblar. Si pensem en els Estats Units com un imperi, sabem que tots els imperis han acabat caient, tard o d’hora. La clau és la velocitat, el ritme del declivi. Als Estats Units, en l'època Trump, el declivi era més gran. Ara s'ha frenat una mica, però és inevitable que, tard o d’hora, la Xina acabarà passant per davant dels Estats Units i el seu model acabarà. No sé com acabarà, però l'imperi britànic, l'imperi francès o l'imperi espanyol van anar caient. Allà passarà el mateix. Els Estats Units tenen una sèrie de problemes sistèmics que són incapaç de reparar.”

“Problemes sistèmics”

"El tema de les desigualtats, el racisme, les presons… són problemes endèmics que al país, per com n’està de polaritzat, li costa molt reformar i canviar. I això també és una recepta per accelerar aquest declivi i la decadència del país. Ara, cal dir que, al mateix temps, també és un país amb un gran dinamisme, amb emprenedoria, amb unes idees al·lucinants. Estan en decadència, però tots mirem Netflix, tots mirem HBO, tots consumim a Amazon... Encara depenem molt de les idees, de la cultura, de l'economia que surt d’allà. Estructuralment, el país té molts problemes i està entrant en pana, però per l'altra banda, té una societat civil, una emprenedoria, unes empreses i una mentalitat que tenen encara molta corda."

La dona en la política nord-americana

"Malgrat ser una democràcia antiga, és un país bastant masclista on la dona no té les mateixes oportunitats que en altres llocs. Un cas és el de Hillary Clinton. Ella va perdre les eleccions, en part, perquè era una mala candidata. I, en part, perquè era una dona, i a molts nord-americans, si ja els xocava que hi hagués hagut un president negre, el fet que hi hauria una dona també els incomodava. Això és una realitat en aquest país."

Me Too

"El Me Too va començar als Estats Units i va arribar fins aquí, i s'han començat a canviar coses, encara que només una mica. Però no tens la percepció que hi hagi un moviment feminista tan fort com el que hi ha aquí. I la societat encara és bastant masclista."

Kamala Harris

“Kamala Harris és dona i és negra. I això, a una part de la societat americana més conservadora, li costa visualitzar. Hi ha un tercer element, que és políticament més objectiu, i és que Harris no és una bona candidata. Quan Joe Biden crida Kamala Harris i la convida a ser la número dos, ho fa per un sentit d'oportunisme, no tant per qui és Kamala Harris, sinó pel que representa. És l'estiu del 2021. El país viu el rebuf de les protestes per la mort de George Floyd. També hi ha el rebuf del Me Too i, per tant, a Joe Biden li convé tenir algú que sigui dona i que sigui afroamericana. Kamala Harris complia aquestes dues condicions. Ha arribat enllà pel que representava i no pas per qui era. I això fa que hi hagi molts dubtes que ella pugui guanyar unes eleccions.”

Suport dels Estats Units a Ucraïna

“Penso que durant el que queda de la presidència de Biden aquest suport està garantit. El mateix Biden ho ha dit, estarem amb Ucraïna el temps que faci falta. Però és cert que comença a haver-hi un estat d'opinió pública als Estats Units que expressa que hi ha una certa fatiga. La guerra els queda molt lluny. No és la seva principal preocupació. Penso que serà fonamental l'evolució de la guerra, perquè els Estats Units tenen una mentalitat sempre guanyadora.”

Els lobbies

"Als Estats Units, les campanyes electorals les financen els partits i els candidats, que han de recollir fons per fer propaganda. Jo et dono tants milions per la teva campanya i, òbviament, quan tu arribis al poder em beneficiaràs i legislaràs a favor meu. Així funcionen les eleccions als Estats Units. Per tant, la gran majoria de polítics que arriben al poder ja tenen deutes amb aquests grups de pressió que els han donat diners. La part bona, entre cometes, és que no hi ha res ocult sinó que tot això està permès i forma part del sistema. Democràticament, a nosaltres ens costa molt d'entendre i d'acceptar. I, després, també hi ha una sèrie de lobbies, com el de les armes o el de l'avortament, que tenen una influència sobredimensionada."

L’avortament

"El tema de l'avortament mobilitza molts lectors conservadors. El lobby va a buscar tots els congressistes i els pregunta si estan a favor de l'avortament i, si ho estan, els donen suport i diners. I, a més, els ofereixen un "exèrcit" al carrer, i a Internet. Tenen molt poder i aconsegueixen mobilitzar molts vots. Per tant, molts republicans que no eren tan radicals en el tema de l'avortament, s'hi han tornat perquè necessiten el suport d'aquests lobbies i d'aquests grups de pressió que acaben tenint una gran influència."

L’amenaça nuclear

"Estem en un moment delicat. Estem entrant en una espiral de tensió en què poden passar coses com el xoc d'un avió rus amb un dron nord-americà que hi ha hagut aquesta mateixa tarda. Les relacions entre Rússia i els Estats Units passen per un molt mal moment i els pocs mecanismes de control i de vigilància mútua que tenien estan saltant pels aires. Pot començar una altra cursa d'armaments perquè ningú vigilarà l'altre i la desconfiança mútua encara és més gran, perquè tu no saps què està fent l'altre. Putin ens pot semblar molt boig, però en el fons continua sent una persona que sap que si llança una bomba atòmica, encara que sigui petita, a alguna banda, tindrà una resposta furibunda, i llavors sí que anirem a una tercera Guerra Mundial. Toco fusta, però ara mateix veig que és un escenari bastant remot. Així i tot, el que també és cert, és que si Putin va perdent la guerra, si es veu cada vegada més i més humiliat, si no té una via de sortida clara, si no pot salvar la cara d'alguna forma, sempre té aquest recurs. Sóc optimista i espero que no arribem a aquest punt."

El 19 d'abril, conversa amb la periodista i escriptora Txell Feixas

Les Converses de l'AnoiaDiari es reprendran el 19 d'abril, també a 2/4 de 8 del vespre, al Teatre Municipal Ateneu d'Igualada, amb la periodista i escriptora Txell Feixas. Feixas ha treballat com a corresponsal a l'Orient Mitjà des de Beirut per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En aquesta etapa professional ha cobert la guerra contra Estat Islàmic a l'Iraq, la caiguda del Califat des de Rojava i les Marxes pel Retorn a la Franja de Gaza, entre altres esdeveniments de primer ordre a la zona. És l'autora del llibre Dones valentes (Ara Llibres, 2020), on dona testimoni de les lluites de les dones en conflictes de l'Orient Mitjà i recentment ha sortit el seu darrer llibre, Aliades. Una revolució de nenes a Xatila (Ara Llibres, 2023), la història d'un equip de nenes de l'Orient Mitjà que ha donat esperança a tota una generació.

També podeu reservar, gratuïtament, el vostre seient per a la conversa amb Txell Feixas al portal tiquetsigualada.cat

La conversa amb Xesco Reverter s'organitza amb el suport de l'Ajuntament d'Igualada, del Teatre Municipal Ateneu, l'editorial Ara Llibres, la llibreria Aqualata i de les empreses i entitats: MIPS, Comercial Godó, Pel i Ploma, Printhing, Labin, Bernadet Logistics, Dorsan, Curtidos Badia, ELM, Aigua de Rigat, Calaf Grup, Gràfiques Vilanova, Servisimó, RecStores, Consorci Sociosanitari d'Igualada, Àuria Grup, Àrea Publicitat, 4M Visual, La Sala, Events, Col·legi de Periodistes.