La xifra d'anoiencs a l'estranger creix el 2017 i amb França com a primer lloc de residència

La millora de la situació econòmica segons les dades oficials no ha significat, els dos darrers anys, una disminució de les persones anoienques amb ciutadania estatal que marxen a l'estranger. La informació, que registra l'Idescat, sorgeix del Padró Municipal. A la comarca, en el primer any de la crisi, el 2008-2009, hi havia 1.161 anoiencs que figuraven com a residents a terres estrangeres; ara, s'ha disparat la xifra a 2.726. Les dades van en ascens cada any des d'aleshores, sempre a un ritme d'unes 200 persones, tant en els moments més durs de la recessió (2012-2013) com els darrers anys. El 2016 eren 2.534. França segueix sent el país amb més anoiencs residents: 393.

Per darrere hi ha, en aquest ordre, Argentina, Bèlgica, Alemanya i, a més distància, Xile. Es confirma la tendència apuntada els darrers anys i Bèlgica és el país que més preferències ha guanyat com a destí dels emigrants, mentre que els destins habituals com Argentina o Xile s'han estancat. Andorra, Mèxic o els Països Baixos també perden posicions respecte a les dades més antigues amb les que es compta, el 2009.

Pel que fa a la distribució per sexes dels anoiencs que viuen ara a l'estranger, hi ha una lleu majoria d'homes, 1.379, però la presència de dones és majoritària a alguns dels principals països receptors, com Argentina, Itàlia o Estats Units. Un indicador més preocupant, el perfil de les persones que marxen. Fa deu anys, un de cada anoiencs que vivien fora era major de 65 anys; el 2017, amb el darrer registre, aquest grup és un 14,49%. En canvi, la suma dels grups de joves -de 0 a 15 anys i de 16 a 35 anys- ha passat d'un 27 a un 47%. Com assenyalaven les dades de l'any passat, Igualada i l'Alta Segarra és d'on més marxen aquestes persones: hi ha 1376 igualadins i igualadines i 92 calafins i calafines.