D'entre una llarga pila de llibres per llegir, un de petitó em crida l'atenció: Cartes a un poeta jove, de Rainer Maria Rilke (Angle Editorial, 2015). Sembla inofensiu, i decideixo que potser em podria dir quelcom que pogués escriure en un article i que inspirés algun lector. Concretament, algun lector jove i, per què no, poeta.

Rilke és un dels poetes més importants en llengua alemanya. I cal dir llengua alemanya, perquè ell no era alemany: va néixer a Praga l'any 1975 en una família jueva, i després es va passar la vida saltant entre diversos països europeus. D'entre la seva obra, que ha influenciat la literatura del segle XX, destaquen Els sonets d'Orfeu i Elegies de Duino. Però una manera d'apropar-lo als joves, potser seria començar per aquest llibret que reuneix les cavil·lacions que el poeta enviava a Franz Xaver Kappus, en resposta a les cartes d'aquest últim on li demanava consell per a convertir-se en poeta.

"Ningú no el pot aconsellar i ajudar, ningú. Hi ha tan sols un únic mitjà. Entri dintre seu. Investigui el fonament que l'impulsa a escriure; esbrini si les seves arrels arriben fins a l'indret més profund del seu cor, confessi's a si mateix si es moriria en cas que li impedissin escriure", escriu Rilke; "Sobretot això: pregunti's en l'hora més silenciosa de la seva nit: ¿he d'escriure? Excavi dintre seu per trobar una resposta bona. I si fos una resposta afirmativa, si pot acarar-se a aquesta seriosa pregunta amb un fort i simple <<he d'escriure>>, aleshores construeixi la seva vida damunt d'aquesta necessitat; la seva vida, fins a l'hora més indiferent i insignificant, ha de convertir-se en un senyal i un testimoni d'aquest impuls".

Rilke transmet una manera romàntica d'entendre l'escriptura. Segurament altres autors respondrien que un bon autor ha d'haver llegit molt, ha d'haver pensat molt i ha d'haver viscut molt, abans de creure sincerament que es dedica a la literatura. És més, avui en dia algú li diria que toqués de peus a terra, que amb la poesia no s'hi guanyarà la vida i per tant no ha d'abocar-hi tots els seus esforços. Que ha de ser, tan sols, una necessitat que no impedeixi fer vida normal.

Però hem de pensar que els joves viuen moments en què els sentiments estan a flor de pell i el que volen és sentir passió per alguna cosa. Podem dir-ne adolescents i deixar-los fer. O podem aprofitar aquesta adolescència per aproximar-los als grans autors. El que diu Rilke és que escriure és una gran passió, una necessitat fins i tot corporal, i ho diu d'una forma senzilla que pot encoratjar a persones que encara no s'hagin iniciat en el món de la literatura.

"Aleshores acosti's a la natura. Aleshores intenti, com un primer home, dir el que vegi i visqui i estimi i perdi. No escrigui poemes d'amor; eviti d'entrada aquelles formes que són massa corrents i habituals: són les més difícils, perquè es necessita una força gran i madura per donar alguna cosa pròpia allà on trobem exemples bons, i en part brillants, en quantitat", recomana Rilke a Kappus, que va acabar essent militar, qui sap si perquè no va trobar el que el poeta li demanava que busqués dins seu.

Hi ha joves als que els agrada escriure. Hi ha joves que no saben ni per on començar. Les cartes de Rilke poden animar a nois i noies de, per exemple, un institut, a introduir-se al món de l'escriptura amb bons referents. Ets o no ets poeta? I el millor de tot: si vols ser-ho, per on has de començar? Escapa del temes generals i refugia't en els que t'ofereixi la teva pròpia vida quotidiana, aconsella l'expert; "Si la seva vida quotidiana li sembla pobra, no la blasmi; blasmi's vostè mateix, digui's que no és prou poeta per invocar-ne les riqueses [...] I si d'aquest decantar-se cap endins, d'aquest submergir-se en el propi món en surten versos, llavors no se li acudirà de preguntar a ningú si són versos bons". I si una lectura pot motivar als inexperts tant a llegir com a escriure, no se'ns acudirà preguntar si és una bona lectura.