De Josep Pla se n’han dit moltes coses. Que si era franquista, que si potser no ho era tant. Això ha afectat la valoració de la seva obra, tot i que amb el temps s'ha acceptat que es miri com es miri, Pla té un valor literari altíssim. El quadern gris es considera la seva obra mestra. És un llibre en forma de dietari en el qual no tot és autobiogràfic, però en el que tot es basa en la vida quotidiana, el dia a dia, les hores, les converses, els detalls, els hàbits. Aprofitant que l’Anoia està formada per 33 municipis i que la majoria són petits, fem un recull de 5 descripcions que Josep Pla fa sobre la vida de poble. Què, creieu que us descriu?

1. “Gairebé tots els veïns de la casa que habitem al carrer del Sol són renyits. Estan a matar. S’odien i es barallen constantment. Com més petit és un poble, més forts són els estralls de la proximitat de la gent. Els sentiments provocats pels contactes humans massa immediats poden arribar a tenir una objectivitat tan sòlida que es podrien estudiar amb la mateixa precisió que hom pot posar en l’observació de les aranyes o les formigues. Contemplades des d’un núvol, aquestes picabaralles resultarien insignificants si poguessin ésser vistes. Constatades de prop, enutgen i molesten perquè generalment resulten incomprensibles” 

2. “En els pobles val més no tenir cap idea que canviar d’opinió. Això darrer no és perdonat ni pels amics” 

3. “En els pobles tothom es coneix, més o menys. I així, a les noses personals de la vida, s’hi afegeixen les que produeix la presència de l’altra gent, amb les seves inesgotables fantasies” 

4. “Al Canadell es produeix, entre les famílies, una certa promiscuïtat. Des de molts anys que hi va la mateixa gent. Això fa que gairebé tot se sàpiga. Hi ha famílies caracteritzades per la puntualitat [...] A l’hora del bany, sempre xisclen les mateixes persones. Aquests xisclaires es podrien agrupar per famílies amb gran facilitat [...] N’hi ha que semblen incapacitades per deixar de fer cada dia, passi el que passi, el mateix passeig, i d’altres que no podrien viure sense una llibertat espontània de moviments més folgada. Hi ha una família que està íntegrament, tradicionalment preocupada pel seu restrenyiment”

5. “En els pobles, però, potser perquè es viu tan a la vora de la realitat i de la vida, les reaccions són violentes. Al costat de la imprecisió camina sempre una ratlla de sequedat. La indiferència de la naturalesa, la melancolia de les coses, la naturalitat sensual del paisatge, es resol, una vegada hom ha esgotat la potència d’imaginació, en pura desil·lusió. Cal, però, especular sobre aquesta caiguda, no deixar-se arrossegar i extreure de l’enquadrament de la petitesa humana en la immensitat de la vida l’elegia dolça i conformada” 

Pla, J. (2015). El quadern gris. Edició de Narcís Garolera. 3a ed. Barcelona: Edicions Destino.