Els petits canvis són poderosos
De tant en tant, a l’escola, el professor entrava la televisió a classe. L’aparell era comunitari de tots els cursos i no el fèiem servir massa. Es transportava dalt d’un moble que tenia rodes. Estava lluny de ser pantalla plana i s’hi podien reproduir vídeos VHS. Per a nosaltres, tenir el moble dins de l’aula era un bon senyal.
Una de les coses que ens hi posaven era el Capità Enciam. Un mite de la generació tomàtic. A Youtube hi ha penjats alguns dels seus vídeos. Veure’ls avui suposa obviar que la qualitat dels plans i efectes ha canviat molt, i adonar-nos que el missatge persisteix. “Els petits canvis són poderosos”, era la màxima del Capità Enciam. Una frase que segur que més d’un recorda amb un somriure.
A l’Anoia en tenim molts, d’exemples que demostren que els petits canvis són poderosos. L’Associació per la rehabilitació del malalt mental de l’Anoia (ARMPA), la Fundació Privada Àuria (FAP), la Fundació Privada Gandhi, la PAH-Anoia, l’Associació Protectora d’Animals de l’Anoia (APAN), el voluntariat per la llengua o la feina de Càritas, esplais i corals poble a poble, entre moltes altres associacions.
Darrere d’aquestes organitzacions, hi ha gent que s’esforça constantment i que fa el món un mica millor passet a passet. Sense anar més lluny, el 15 de maig s’organitza a Vilanova del Camí el 1r Torneig de Futbol Sala Sense Barreres. L’objectiu del torneig, dedicat a persones (dis)capacitades –els mateixos organitzadors insisteixen a treure el “dis”-, és que “les persones siguin les veritables protagonistes de les seves accions i que gaudeixin de les mateixes oportunitats que la resta de la ciutadania per aconseguir un lleure inclusiu de qualitat”.
El Club de Futbol Sala Can Titó Vilanova del Camí ja té el partit guanyat d’entrada, perquè amb aquesta iniciativa enriqueix el teixit social de la comarca i reivindica la inclusió en el lleure de nois i noies que, d’altra forma, ho tenen difícil per participar en torneigs. Deia el Capità Enciam que els petits canvis són poderosos. Val la pena remarcar que les petites persones també. I això l’Anoia ho ha de valorar sempre.
2 Comentaris
Bon article Claudia! Sort en aquesta nova etapa!
Franc
Guinart i Palet
4 d'abril 2016.14:20h
Quan fem aquest viatge en el passat, tot fent aparèixer el benvolgut Capità Enciam, no puc evitar de pensar en com han canviat les ”sponsoritzacions” de molts actes diversos (esportius,... Llegir més culturals, etc.), que abans habitualment cobrien les entitats bancàries. No cal anomenar noms, tothom les recordem. És una pena, i també un signe dels mals temps que vivim, haver de concloure que aquestes enormes fàbriques de guardar, gestionar i fer créixer el diner, els importa una bleda, per no dir paraules que fan mala olor, el capital humà, voluntari i generós, que fa que moltes petites coses vagin cada vegada una millor.