Diuen que la crisi, a part dels efectes negatius, ha generat oportunitats: gent que ha decidit emprendre la seva pròpia empresa. Nedadors. És el cas del Ricard, que va decidir canviar de volant. El del camió pel del taxi. I, després de llançar-se a la piscina, ja porta set anys conduint. Set anys nedant. S'ha fet tot un nom no només dins el sector sinó socialment -fins i tot en mitjans internacionals- per ser pioner amb la incorporació de les noves tecnologies dins el taxi. Amb milers de quilòmetres recorreguts per la comarca, per Catalunya i per l'estranger, el Ricard és testimoni, a través del vidre i del retrovisor -perquè cal mirar endavant però també enrere- de com anem. D'on venim i cap on anem. És tot bonhomia. Conduir i parlar amb ell és tota una experiència. 

M’avisen: l’ultima entrevista que els van fer, va ser la darrera d’un periòdic, que va tancar l’endemà mateix de la seva publicació. M'empasso saliva. Seguim. De fet, ells han fet el disseny de l’AnoiaDiari, i en són, en part, pares de la criatura. Són joves. D’edat (envejada), i d’esperit. Joves amb talent (molt talent) i esperit crític, amb el sentit més ampli del terme. També són discrets, però sabem que tenen clients arreu del món, a qui ofereixen “estratègies creactives, des d’Igualada amb amor”, com diu la signatura de la seva marca, Creagia. No saben què seran quan siguin grans, però tenen clar d’on vénen i el que costa engegar una empresa. 

“Solve Problems”, “Work Hard”, “Be Generous” i “Think Big, Dream Bigger” són els lemes de la seva empresa, Stikets, que ven etiquetes personalitzades a través d'Internet a més de 115.00 clients de 32 països d'arreu del món. Transmet aquests valors al seu equip, als proveïdors i als clients. Conversant amb ella, també te'ls encomana. Entusiasme. Ens explica que l'empresa no va sorgir d'una idea brillant sinó d'un problema. Solve Problems. de la necessitat, virtut, com deien les nostres àvies. Va començar a bastir aquesta empresa al garatge de casa, robant hores al son i als somnis de maduresa. Work Hard. Ara, sis anys després, té una empresa amb catorze treballadors -majoritàriament "mames", com diu  ella-, un model que trenca amb els estereotips de l'empresa tradicional catalana, afavorint la conciliació laboral i familiar del seu equip. Be Generous. La Stpehanie Marko ens explica, també, les dificultats d'una dona, d'una "mama", per endinsar-se en el món empresarial català, dominat majoritàriament per "homes de traje gris". Uns estereotips que vol trencar. Think Big, Dream Bigger. L'Stephanie és una dona que no necessita etiquetes.

Ens obre la porta de casa seva, un petit museu particular, ple de màquines de projecció, pel·lícules, cartells i altres objectes relacionats amb el món del cinema. Ens obre també la seva memòria, plena de records, dates, noms i anècdotes. Parlem amb en Valero Badia, en Valero, sobre la seva vida lligada a la seva passió: el setè art. Parlem sobre el present, el futur (incert) del cinema a Igualada i, sobretot, sobre un passat que recorda amb orgull i un tel de nostàlgia. Una època on a la capital de l'Anoia havia tingut set cinemes.