La meva mare farà vuitanta-sis anys ben aviat. Té una línia de telefonia fixa de quan Movistar era la Compañía Telefónica Nacional de España. Paga una tarifa, el "Planazo a fijos y a móviles", que aviat li apujaran de 25 € a 37 € al mes. Tant si vols com si no vols. Ella fa trucades per valor de 12 € al mes. No necessita telefonia mòbil ni connexió a Internet, i no mira futbol ni sèries. Només necessita trucar i rebre trucades, que és el que feia quan Movistar era la CTNE, un monopoli estatal. S'ha adreçat a una de les flamants botigues Movistar d'Igualada per esbrinar si hi ha alguna tarifa que s'ajusti millor a les seves necessitats i li han dit que no, tal com era d'esperar. També li han dit que per una mica més de 37 € al mes, li poden oferir telefonia mòbil, connexió a Internet i TV. I la persona que l'ha atesa ha rematat la jugada amb un "si no pot pagar els 37 €, vagi a serveis socials; potser allà la podran ajudar". Així mateix.

Li he dit a la meva mare que hi ha una solució millor: abandonar la telefonia fixa i passar-se a la telefonia mòbil. Donar-se de baixa de Movistar. Comprar un mòbil per a gent gran per 60 € i contractar una línia a Som Connexió, aprofitant que jo en sóc soci. Pagaria 13 € i podria parlar les vegades que volgués i durant l'estona que volgués. Però hi ha un problema. El servei de tele-assistència requereix que hi hagi una línia de telefonia fixa. Per tant, haurà de continuar pagant els 37 € del "Planazo a fijos y a móviles". Quan parlem d'elits extractives, parlem exactament d'això. D'extraure tot el que puguem de la bona gent indefensa per enriquir uns quants espavilats.

Telefónica està participada en un 6,33% pel BBVA i en un 5,15% per la Fundació Bancària La Caixa. Curiosament, la meva mare té llibreta a les dues entitats... Al BBVA perquè la Caixa de Catalunya fa cinquanta anys va concedir un préstec hipotecari per a la construcció dels anomenats pisos de Sant Bartomeu o de Mossèn Còdol. I a La Caixa perquè la seva publicitat és tan bona que fa que creguem que sense la seva obra social el país seria molt pitjor.

Llegeixo a l'ARA que Oxfam Intermón ha elaborat un estudi, titulat "Diferències abismals", que mostra que el primer executiu d'una empresa de l'Íbex-35: 1) cobra 206 vegades més que el sou més baix de l'empresa; i 2) cobra 25 vegades més que el sou mitjà de l'empresa. No hi ha dades individualitzades per a cada empresa de l'Íbex-35, però sabem que el president executiu de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, va percebre una remuneració de 5,3 milions d'euros el 2016.

A classe explico als meus alumnes una pràctica habitual de les empreses cooperatives. El director-gerent no pot cobrar més de 3 vegades el que cobra el soci-treballador que cobra menys. Quan els ho explico arrufen el nas, com volent dir: "no he estudiant tant per anar a treballar a una cooperativa que només em pugui pagar 3 vegades el que cobra el soci-treballador que cobra menys". També els explico que aquestes empreses, que competeixen amb empreses que no són cooperatives -i que, per tant, no tenen aquesta autolimitació-, tenen dificultats per atraure i retenir talent directiu, perquè les remuneracions no són "de mercat". També els explico que la majoria dels que hi van a treballar ho fan per la remuneració "intrínseca": creure en el projecte, gaudir d'un bon clima laboral, etc. No sé si la regla "3:1" és adequada o no. Però tinc clar que la regla "206:1" és immoral.

Quan critiquem la banca i les empreses privades que presten serveis públics, ho fem perquè fomenten la desigualtat social i perquè actuen transferint riquesa de les classes populars (avui gairebé no podem parlar de classe mitjana) a una elit que vol perpetuar el statu quo. I quan parlem de crear una República, parlem de crear un país millor on aquests desigualtats no es produeixin. I com que aquestes elits extractives ens diran a qui no hem de votar el proper 21D, jo també em permeto de fer campanya i demanar que no es voti cap dels partits del bloc del 155, que és l'ariet que fa la feina bruta d'aquestes elits extractives.