A vegades estudiants i pares em demanen consell sobre què estudiar i a quina universitat cursar els estudis. Sempre recomano als estudiants que es decantin pels estudis que els agradin més i que s’oblidin del miratge de les moltes sortides professionals i dels nivells salarials elevats d’una o altra carrera. Avui és impossible saber en què acabarem treballant. I segurament els estudiants d’avui aniran canviant de professió al llarg de la seva vida laboral. Per tant, el principal criteri d’elecció ha de ser què t’agrada i en què creus que t’ho passaràs bé, fins i tot si els estudis preferits tenen sortides professionals incertes o són considerats pels pares com a estudis poc ‘seriosos’, com les arts visuals o el teatre o les humanitats. Aclarit què estudiar, llavors toca decidir en quina universitat. Per a mi, hi ha 10 + 1 raons (o potser fins i tot més) per escollir universitat:

1. Escull una universitat que sigui excel·lent impartint els estudis que vols cursar. Les universitats que són bones en uns estudis determinats ofereixen diversos graus i màsters en el camp en què són referència. I poden fer-ho perquè tenen un claustre de professors nombrós.
2. Escull una universitat en què sigui difícil entrar, amb una nota de tall elevada. És un senyal d’exigència que es tradueix en més prestigi i en més valor del títol. Avui els títols universitaris són gairebé una ‘mercaderia’ (commodity en anglès) indiferenciada. I un factor de diferenciació és la universitat en què s’han cursat els estudis.
3. Escull una universitat que tingui molts bons professors. Molts professors perquè avui es treballa en xarxa i és important que la xarxa tingui molts nodes. Bons professors perquè amb ells l’aprenentatge és superior. Són bons els professors que cada any canvien la seva assignatura de dalt a baix i aquells que són ben valorats pels alumnes en les enquestes de satisfacció.
4. Escull una universitat en què els professors facin recerca, a més de docència. Ho sabràs pel nombre de grups de recerca reconeguts per l’administració, pel nombre de publicacions en revistes internacionals dels professors i pels fons públics i privats obtinguts per fer recerca. El professor que no fa recerca només pot transmetre coneixement d’altres. El professor que fa recerca pot transmetre coneixement d’altres i coneixement generat per ell mateix.
5. Escull una universitat que estigui al capdamunt en els rànquings més rellevants. Tot i que la seva elaboració és poc transparent, els rànquings són una indicació del prestigi del centre i de la qualitat dels estudis que s’hi imparteixen i, per tant, influeixen en el valor del títol.
6. Escull una universitat que tingui convenis amb universitats estrangeres de prestigi on fer una estada. Les estades internacionals tenen tant o més valor que el mateix títol perquè són un altre element de diferenciació.
7. Escull una universitat que tingui convenis de pràctiques amb empreses líders en el seu sector. Les pràctiques són el camí més ràpid per a una primera col·locació. De les pràctiques obligatòries pots passar a unes pràctiques voluntàries i d’aquestes a un contracte laboral. La col·laboració entre la universitat i la indústria, si es respecten unes determinades regles del joc, també marca la diferència. La indústria es pot beneficiar del coneixement generat a la universitat i la universitat pot trepitjar el món real gràcies a la indústria.
8. Escull una universitat que tingui un bon servei de carreres professionals. Sense una primera feina és difícil trobar una segona feina, una tercera feina...
9. Escull una universitat en què l’alumnat sigui divers en procedència, classe social, ideologia política. Mira de coincidir a classe amb molts alumnes internacionals.
10. Escull una universitat amb una llarga llista d’ex-alumnes que hagin excel·lit professionalment. Podràs dir que vas estudiar a la mateixa universitat que...

Onzena raó: escull una universitat que tinguis a costat de casa. Així t’hi podràs tombar i t’estalviaràs d’agafar l’Hispano. L’onzena raó no és meva. És de la regidora de l’Ajuntament d’Igualada Patrícia Illa, que l’explica en aquesta mena de TED Talk de l’octubre de 2017 (vegeu a partir de l'instant 1:20:12).