L’alcalde d’Igualada i l’alcalde de Montbui tenen en comú que els altres partits a hores d’ara encara no han proclamat els seus candidats i que ,gràcies al seu càrrec, han gaudit d’una sobreexposició mediàtica que no tindran els seus rivals. Tot fa pensar, doncs, que tant a Igualada com a Montbui els alcaldes actuals tenen de cara la seva reelecció.

Tanmateix, si prospera el canvi del sistema d'elecció d'alcaldes que vol imposar el PP, encara ho tindran més fàcil. El govern espanyol ha llançat un globus sonda per veure com responen els altres partits a una elecció directa dels alcaldes. La reforma, no concretada, consistiria a atorgar la majoria absoluta a la llista més votada, sempre que obtingui un 40% dels vots amb una diferència de cinc punts respecte a la llista següent. També es parla d’un sistema a dues voltes. En qualsevol cas, l’objectiu de la reforma seria enfortir les opcions majoritàries, afeblir les minoritàries, preservar el bipartidisme i protegir el sistema de la irrupció per la banda esquerra de forces polítiques situades ara fora del mateix sistema. Es tractaria també d’impedir la constitució d'aliances post-electorals que evitin que governi la llista guanyadora, tot i ser la llista més votada, perquè una coalició de perdedors –a vegades estranys companys de llit- aconsegueix aplegar més regidors. No obstant, sembla que el veritable objectiu de la reforma és mantenir l’actual quota de poder municipal, amenaçada per la irrupció d’aquestes forces estranyes al sistema. El PP ha fet càlculs i ha vist que la reforma li permetrà mantenir alcaldies ara amenaçades. D’altres partits n'han criticat les formes però també han fet càlculs i han vist que podien retenir algunes alcaldies o assolir-ne de noves, segons els casos, gràcies al nou sistema. És clar que el canvi de llei electoral no millorarà la governabilitat dels municipis. Municipis en què l'alcalde ho és gràcies al suport d'una aliança de diversos partits petits poden estar més ben governats que municipis en què l'alcalde és d'una llista amb una majoria escandalosa. En els municipis el bon o el mal govern depèn moltes vegades de les persones i no de la correlació de forces polítiques.

Per tant, l’única manera de combatre aquesta reforma serà la constitució d’aliances pre-electorals. Si prospera la reforma, tant a Igualada com a Montbui, l'oposició no té altra opció que presentar-se amb una llista unitària. L'alternativa als governs actuals és la fórmula "junts per..." del meu admirat Oriol Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts. Amb la fragmentació de l’oposició els alcaldes actuals seran reelegits sense baixar de l'autobús. Però cap partit no voldrà una llista unitària. Els partits tradicionals prefereixen anar sols i immolar-se abans que pactar.