He rebut la factura trimestral d’Aigües Artés, S.L. i m’he entretingut a llegir-la, cosa que no havia fet mai fins ara. M’he animat i he analitzat les dades del període 2006-2015 dipositades per l’empresa al Registre Mercantil. He fet el mateix amb les dades d’Aigua de Rigat, S.A.

El 2015 Artés va ingressar 892 mil euros i va obtenir un resultat d’explotació (abans d’interessos i impostos) de 167.152 euros i un benefici net de 138.385 euros. L’immobilitzat (instal·lacions) pujava 1,5 milions d’euros i els fons propis (capital i reserves) 2 milions d’euros. Una manera d’analitzar aquestes xifres és a través d’aquests indicadors:

• Rotació de l’immobilitzat (ingressos / immobilitzat): 0,58
• Rendibilitat del negoci (resultat d’explotació / immobilitzat): 10,9%
• Rendibilitat per a l’accionista (benefici net / fons propis): 6,9%

He calculat els mateixos indicadors a partir de la mitjana de les xifres corresponents als 10 darrers exercicis econòmics:

• Rotació de l’immobilitzat (ingressos / immobilitzat): 0,77
• Rendibilitat del negoci (resultat d’explotació / immobilitzat): 14,2%
• Rendibilitat per a l’accionista (benefici net / fons propis): 8,6%

En els darrers 10 anys, Artés ha obtingut un benefici net acumulat d’1,3 milions d’euros i ha augmentat els seus fons propis d’1,1 milions d’euros, de manera que només ha repartit entre els accionistes un dividend de 0,2 milions d’euros, un 15% del benefici net acumulat. En aquest mateix període l’endeutament de l’empresa s’ha mantingut al voltant del 20%.

El 2015 Rigat va ingressar 8,5 milions d’euros i va obtenir un resultat d’explotació de 1.149.693 euros i un benefici net de 849.443 euros. L’immobilitzat pujava 10,8 milions d’euros i els fons propis 4,2 milions d’euros. Indicadors:

• Rotació de l’immobilitzat (ingressos / immobilitzat): 0,79
• Rendibilitat del negoci (resultat d’explotació / immobilitzat): 10,7%
• Rendibilitat per a l’accionista (benefici net / fons propis): 20,4%

Indicadors a partir de la mitjana de les xifres corresponents als 10 darrers exercicis econòmics:

• Rotació de l’immobilitzat (ingressos / immobilitzat): 0,64
• Rendibilitat del negoci (resultat d’explotació / immobilitzat): 11,5%
• Rendibilitat per a l’accionista (benefici net / fons propis): 15,7%

En els darrers 10 anys, Rigat ha obtingut un benefici net acumulat de 7,7 milions d’euros, però en canvi ha reduït els fons propis de 3 milions d’euros. Per tant, els accionistes han retirat de l’empresa 10,7 milions d’euros. En aquest mateix període l’endeutament de l’empresa s’ha mantingut al voltant del 60%.

La primera conclusió és que Artés és més eficient que Rigat. En els darrers 10 anys, ha aprofitat millor el seu immobilitzat, com demostren els indicadors:

Això significa que, amb el seu immobilitzat i amb els indicadors d’Artés, Rigat hagués hagut de tenir cada any uns ingressos 1,3 milions d’euros superiors i hagués hagut d’obtenir cada any un resultat d’explotació 283 mil euros superior.

La segona conclusió és que Artés és més rendible per a l’accionista que Rigat. L’indicador diu el contrari (en els darrers 10 anys, Artés, 8,6% i Rigat, 15,7%), però per efecte de la política de dividends de les dues empreses. Artés només ha distribuït entre els accionistes el 15% del benefici net i, en canvi, Rigat no solament ha distribuït tot el benefici net sinó que ha reduït els fons propis. Per això Artés ha tingut un endeutament del 20% i Rigat del 60%. Aquest és un bon exemple que finançar l’empresa amb deute augmenta la rendibilitat de l’accionista. Si Rigat hagués distribuït només un 15% del benefici net i no hagués reduït els fons propis, la rendibilitat de l’accionista hagués baixat fins al 7,1%, inferior en 1,5 punts percentuals a la d’Artés.

Una bona notícia per als igualadins és que l’empresa que proporciona aigua a Igualada, Vilanova del Camí, Òdena, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt i Copons és propietat en part de l’Ajuntament d’Igualada, que deu haver cobrat un 32% dels 10,7 milions d’euros retirats de l’empresa en els darrers 10 anys. L’any 2015 l’Ajuntament devia cobrar 272 mil euros, equivalents a un xec de 7 euros per a cada igualadí.

Les dades fredes semblen demostrar que hi ha gestions privades de serveis públics més eficients que d’altres. En aquest cas, una gestió local, de proximitat, sembla més eficient que una gestió global, de multinacional. Les dades també semblen donar la raó als que opinen que una gestió pública de l’aigua permetria reduir la factura que paguen els consumidors. En els darrers 10 anys Rigat ha obtingut de mitjana un resultat d’explotació d’1,2 milions d’euros i uns ingressos de 6,7 milions d’euros. Assumint que la gestió pública d’un servei públic no pot perdre diners, hi hauria un marge del 18% per reduir la factura de l’aigua.