La difusió de l’auditoria de l’Ajuntament d’Igualada ha aixecat una gran polseguera. Em recorda la que va aixecar l’auditoria encarregada per la nova junta del Barça que corregia els números de la junta anterior. Polseguera en ambdós casos per l’enorme diferència entre les xifres d’uns i altres. No s’entén com es pot passar d’un superàvit d’11 milions a un dèficit de 77 en el cas d’un Barça amb en Sala-i-Martín de tresorer, i d’1,7 a 6,5 milions de romanent negatiu en el cas d’un ajuntament que té un interventor, càrrec que no es deu a ningú i que certifica que els números s’han fet bé.

Els números també són política. Els que hem treballat amb auditors sabem que tot el que escriuen és veritat i que documenten tot el que escriuen; però també que no totes les veritats apareixen en els informes d’auditoria, sigui per omissió involuntària o deliberada; i, sobretot, que els fets econòmics són polièdrics i poden tractar-se comptablement de diverses maneres perquè la normativa comptable es dóna i l’auditor pot estirar-la fins a aconseguir una interpretació que afavoreixi el punt de vista de qui ha encarregat l’informe. I és que quan sobre un mateix fet econòmic hi ha diverses veritats, els auditors sempre escriuen la veritat que plau més (o desagrada menys) a qui paga. La manca d’independència –i a vegades la connivència- dels auditors amb qui els nomena està profusament estudiada i acreditada. O sigui, que un auditor podria arribar a fer un informe diferent sobre la mateixa realitat si pagués la part contrària.

Sobre l’auditoria i l’enrenou que ha generat... 1) Cal distingir els fets delictius (ficar la mà al calaix), que es paguen amb pena de telenotícies o de presó, de les decisions polítiques (endeutar-se), que es paguen a les urnes. Cal distingir les trampes comptables dels errors de previsió en l’elaboració dels pressupostos i les diferències de criteri en la formulació dels comptes. I no tothom té clares aquestes distincions, a jutjar per alguns comentaris i algunes piulades. 2) Quin sentit té presentar avui una auditoria sobre l’exercici 2010 si no hi ha fets delictius? 3) Només es diu que la situació actual de l’Ajuntament és gravíssima, però no sabem exactament quina és. Per saber si hi haurà o no un col·lapse cal fer previsions a anys vista i tampoc no les hem vistes. Potser perquè fer previsions és complicat, sobretot si s’han de fer sobre el futur.

L’auditoria i tot l’enrenou m’han confirmat dues coses que ja sabia: que l’anterior govern es va enlluernar amb projectes faraònics i que el nou govern no té ambició, no té cap pla i està molt còmode administrant la misèria.