És l’última classe del curs i cada any pregunto als alumnes què pensen fer a partir d’ara. Els altres anys, quan preguntava qui volia muntar un negoci pel seu compte, ningú no aixecava la mà. Aquest any he canviat de tàctica. ‘Qui vol ser funcionari?’ Cap mà. ? ‘Qui vol entrar en un banc o una caixa?’ Cap mà. Un noi que treballa en un banc diu que ho deixarà perquè l’obliguen a vendre ‘productes per robar a les iaies’. Continuo. ‘Qui vol entrar en una multinacional?’ Cap mà. Llavors, abans que jo els pregunti si pensen dedicar-se a jeure i no fer res, m’aclareixen que alguns muntaran un negoci pel seu compte i d’altres faran el mateix si no troben feina.

Dos alumnes em van venir a explicar la seva idea de negoci. Els vaig dir que el pla d’empresa era fantàstic i que els posarien una bona nota. ‘És que t’hem vingut a veure perquè volem muntar el negoci de debò’. ‘Ostres, això és diferent’, se’m va escapar. Al cap d’uns dies van tornar desesperats amb un suplement d’economia de ‘La Vanguardia’ que dedicava dues pàgines a explicar el projecte d’una gran empresa. La idea de negoci era la mateixa. ‘Ens han aixafat la idea’, es van lamentar. ‘No. Us han confirmat que la vostra idea és bona. Us heu de posar a treballar avui mateix’.

Tres alumnes –una noia i dos nois- em demanen hora de visita. La noia, una mica més gran, fa dos anys que compagina els estudis amb el desenvolupament d’un negoci que ja ha començat a facturar. ‘Et volem veure perquè tenim una idea de negoci i volem que ens la desmuntis’. Els dic que ja ens veurem després de festes, que ara tinc sobre la taula unes quantes piles d’exàmens per corregir. ‘Això teu pot esperar; això nostre no’. Aparto les piles i els deixo seure.

L’alumne més gambirot de tots se m’abraça per acomiadar-se. Reconeix que ha estat un gandul tota la carrera i que ha tret molt bones notes perquè el dia abans s’ha posat les piles. Es vanta de ‘xutar-se’ alguna cosa el dia abans de l’examen o de presentar un treball... Em diu que muntarà una cosa gran i que quan sigui ric i famós em demanarà que escrigui la història de la seva empresa.

Aquests dies s’ha sabut que Inditex ha guanyat un 10% més que l’any passat. Em direu que Inditex ara és una gran multinacional, amb botigues a tot el món. Per això no saben què és la crisi. D’acord. Però als anys 70 era una fàbrica de bates de senyora. A Igualada, a la impremta Jorba, els fèiem les capses. Confecciones Goa.