Hi ha molta gent que no acaba de comprendre per què Jordi Pujol ha tingut diners a l’estranger sense regularitzar i hauria fet la vista grossa a les activitats empresarials que diversos informes policials atribueixen als seus fills. No acaben d’entendre la discrepància entre el discurs del President durant més de tres dècades, d’una banda, i la seva deixadesa en els afers personals i la seva dimissió dels afers familiars, de l’altra. La gent es posa les mans al cap per l’assumpte de l’herència i s’indigna perquè qui uns mesos abans de ser president em va dir en una entrevista “Catalunya és llevar-se a les 6 del matí i això a Igualada es fa” hauria permès que els seus fills moguessin quantitats enormes de diners en tripijocs empresarials que tenen més a veure amb l’economia especulativa que amb l’economia productiva.

Jordi Pujol i tota la gent implicada en casos de corrupció s’han sentit impunes perquè s’han cregut que eren Déu. Si durant anys i anys has fet populisme i la gent t’ha adulat, si s’ha creat alguna mena de mite entorn de la teva figura, si la gent t’ha acabat identificant amb el país, el municipi o la institució que governes, acabes pensant que estàs per sobre del bé i del mal i que és lícit que facis allò que en d’altres seria delictiu. Perquè tu ets diferent. A tu t’estimen. A tu t’adoren. Tu ets Déu. Així de senzill.

Però no hi donem més voltes. Això passa aquí i a tot arreu. I passa a la política i a d ’altres àmbits. Quants caps hem tingut que s’han cregut que eren Déu! És la condició humana, estúpid! La pregunta de debò és com ho podem combatre de manera efectiva. I la resposta és a través d’ un canvi de mentalitat col·lectiu i de les lleis i la seva aplicació. El mateix dia que Jordi Pujol va enviar el comunicat, un bon amic li va preguntar al jutge Santiago Vidal, un dels tres oradors de l’ acte de l’ ANC a Les Comes, si la independència portaria a la regeneració de la política i com. La resposta del jutge va ser brillant. Va enumerar una llarga llista de mesures per regenerar la política i per combatre la corrupció, algunes relatives al sistema de partits i d’ altres relatives a l’ activitat judicial. Si algun dia tinc ocasió de fer-ho, li demanaré al jutge Vidal que afegeixi una altra mesura a la llista. A les sentències judicials per corrupció, que haurien de ser exemplars, el redactor hauria d’ incloure com a annex un quadre amb una llista de les accions de govern que s’ haguessin pogut fer amb la quantitat malversada. Per exemple, els hospitals o escoles que s’ haguessin pogut construir amb les comissions pagades indegudament o les campanyes al Tercer Món que s’ haguessin pogut finançar amb els diners esmerçats en viatges de difícil justificació.