Avui 4 de juliol és l’Independence Day i està tot tancat. He preguntat on havia d'anar per celebrar-lo com cal i m’han dit que no em podia perdre la Celebració del Dia de la Independència i la Cerimònia de Naturalització que té lloc a Monticello, la mansió neoclàssica de Thomas Jefferson, situada als afores de Charlottesville, Virgínia. Hi ha música patriòtica i discursos, i mig centenar de persones originàries d’altres països esdevenen ciutadans americans i expliquen als assistents què suposa per a elles fer aquest pas.

Jefferson és omnipresent a Charlottesville, tant al carrer com als edificis públics i als espais comercials. Estàtues, bustos, plaques, quadres. I es poden llegir frases seves en documents de tota mena. El tercer president dels EUA (1801-1809) també és conegut perquè va redactar l’esborrany de la Declaració d’Independència, per la qual les tretze colònies britàniques de l’Amèrica del Nord se segregaven del Regne Unit i esdevenien independents. Cinquanta-sis representants dels estats van signar la declaració el 4 de juliol de 1776 a Filadèlfia. Per escalfar motors, vaig visitar fa uns dies la UVA (University of Virginia) Albert H. Small Collection, que mostra exemplars de la declaració impresos el 1776 i en anys posteriors. La declaració acaba amb el paràgraf: ‘I per sostenir aquesta declaració, amb una ferma confiança en la protecció divina, comprometem mútuament les nostres vides, les nostres fortunes i el nostre sagrat honor’. Aquesta darrera frase es va escriure i rubricar fa més de dos-cents anys. Les nostres vides, les nostres fortunes i el nostre honor.

Els americans, i especialment els ciutadans de Virgínia, tenen una veritable fascinació per Jefferson. Com a filòsof polític, com a erudit, com a legislador i com a estadista. La llista de càrrecs que va exercir al llarg de la seva vida no s’acaba mai. Bona part de la seva obra ha perviscut fins avui. Com la Universitat de Virgínia, que va fundar el 1819.

Però com tots els grans personatges, llums i ombres. Va promoure la separació d’església i estat i va legislar contra la importació d’esclaus, però no va abolir l’esclavitud. Potser perquè Monticello també era una plantació d’esclaus. En va arribar a tenir sis-cents en propietat. En descàrrec seu, els defensors de Jefferson sostenen que els seus esclaus sabien llegir i escriure i que al seu testament va deixar dit que els seus hereus alliberessin tots els esclaus que li quedessin quan morís.