La millor alumna de la seva promoció, i una de les millors que he tingut en gairebé deu anys de docència, acaba de defensar el seu treball de final de carrera. Ha estudiat el perfil educatiu i professional que han de tenir els emprenedors tecnològics. A la dedicatòria em dóna les gràcies: ‘a l’Antoni Olivé, que m’ha ajudat a conduir el projecte en moments on estava molt perduda i que sempre ha tingut moments per escoltar‐me i donar‐me la seva opinió sobre el projecte i la vida en sí. Sense la seva ajuda i consell tot hauria estat més difícil’.

Em sorprèn aquest ‘i la vida en si’ perquè no sóc conscient d’haver-li donat consells sobre altra cosa que no fos el treball. Rellegeixo la dedicatòria diverses vegades i penso que potser el dia a dia de les classes ens impedeix d’adonar-nos que a vegades exercim una influència determinant en alguns dels nostres alumnes, amb allò que diem dins i fora de l’aula, sobre la disciplina que impartim però també sobre les coses ‘de la vida en si’. Llavors em vénen a la memòria les paraules que els dic cada any en acabar l’última classe (‘lluiteu per aconseguir una feina que doni sentit a les vostres vides’) i els consells que els he anat donant al llarg del curs, sobre com dirigir persones i organitzacions però també sobre com orientar la seva trajectòria professional i sobre com ser feliç a la feina i també a la vida.

La dedicatòria em confirma que el que valoren els nostres estudiants –els que valoren alguna cosa del sistema educatiu- no és la transmissió de coneixements, ja que avui es pot accedir als continguts fàcilment, sinó la interacció amb el professor. Valoren que els dediquem una part del nostre temps, que consideren preciós, i que els ajudem a sortir de l’atzucac, els donem consells desinteressats ‘de germà gran’ i els ajudem a reflexionar sobre les coses importants. Valoren l’acompanyament del tutor.

Aquests dies alguns mitjans han parlat dels MOOC, cursos gratuïts i massius per internet oferts per les millors universitats nord-americanes. Abans de Nadal em vaig matricular –millor dit, registrar-, junt amb trenta-cinc mil estudiants més, a un MOOC de la Stanford University. Vaig seguir el curs dues setmanes i ho vaig deixar estar. Els MOOC són una eina fantàstica de transmissió de coneixements, però l’educació entesa com a experiència transformadora és una altra cosa i no es pot fer amb robots que enviïn missatges i corregeixin qüestionaris. S’ha de fer amb bons professors que interactuïn amb els alumnes, cara a cara.