Aquest dilluns una trentena d’alumnes europeus, asiàtics i americans han fet un examen. Trenta preguntes, dues de les quals eren: 1) sigues creatiu, intenta pensar ‘out of the box’ i fes una llista de coses que es puguin fer amb pell, més enllà de sabates, bosses i seients; i 2) t’acaben de nomenar director general d’una empresa que fabrica pell sintètica... Quins arguments de venda utilitzaries per contrarestar els beneficis de la pell animal?

Han respost les preguntes després de visitar durant un matí maratonià el Museu de la Pell, Cal Granotes, Curtidos Badia i l’AIICA, i després de sentir les explicacions apassionades del Miquel Vila i dels responsables dels llocs visitats. ‘El Miquel ho sap tot, de la pell’, vaig dir en presentar-lo. A la tarda, els meus alumnes van rematar la visita amb un recorregut pels aparadors que les marques de luxe tenen al Passeig de Gràcia. ‘Ostres, mai no haguéssim pensat que la pell d’una bossa de Louis Vuitton s’adobés en un ambient de pudor i humitat, amb treballadors amb granota i botes d’aigua, en fàbriques amb una distribució de l’espai tan poc ‘eficient’... però, en canvi, amb tant coneixement i tan antic i amb tanta tecnologia’, em va dir un dels alumes.

Els meus alumnes es van sorprendre de la generositat amb què van ser rebuts a tot arreu i jo em vaig sorprendre de l’interès que van mostrar al llarg d’una visita que va durar cinc hores. I és que la majoria de visites a empreses són tràmits que es passen de manera rutinària. En acabar la visita, una colla de preguntes. Quin motiu pot tenir el Miquel Vila per explicar què es pot fer amb pell i quines propietats té la pell animal a uns estudiants que no s’hi dedicaran mai, a la pell? Quin motiu pot tenir el Xavier Badia, de Curtidos Badia, per ensenyar la seva empresa a uns estudiants que mai no compraran pell adobada a Igualada? Quin motiu pot tenir la gent de l’AIICA per detallar els serveis que presten i les investigacions que fan a uns estudiants de direcció d’empreses? Quin motiu pot tenir un estudiant que flipa amb Apple i Amazon per prestar atenció a unes tècniques centenàries d’adobar pells? La resposta té a veure amb la frase amb què es va presentar el Miquel: ‘viatjant, coneguent persones i escoltant-les és com he après més coses’. Avui –com ahir- els negocis no es creen estudiant mercats i omplint fulls d’Excel, sinó a partir dels coneixements que adquirim i dels contactes que fem. Amb les oportunitats de negoci passa com amb els bolets. S’hi ensopega per casualitat, però cal passar per on són. Qui sap si d’aquesta visita en sortirà més endavant un negoci que ho petarà tot...