No era una promesa electoral, però s’ha complert. La superfície comercial d’Igualada s’ha doblat en els darrers cinc anys, gràcies a l’'urbanisme a mida', consistent a modificar la planificació urbanística de 1986 'a demanda', és a dir, cada vegada que ho ha demanat un operador. També és cert que la superfície comercial d’Igualada és inferior a la d’altres ciutats similars en població, però això no implica que els metres quadrats per habitant d’aquestes ciutats siguin els idonis.

Si resultés que els metres quadrats per habitant idonis fossin els de les ciutats similars en població i, per tant, encara hi hagués espai per a un nou establiment, proposaria que impulséssim un Food Coop, que podríem anomenar Food Coop IGD. Els Food Coop són supermercats cooperatius inspirats en el Park Slope Food Coop de Brooklyn, Nova York, fundat el 1973 i que té 17.000 socis. Aquests supermercats, autogestionats de manera democràtica i participativa, ofereixen productes agroecològics, que poden vendre a preus raonables perquè estalvien costos salarials fent que els socis de consum hi treballin gratuïtament tres hores al mes. Els productes biològics, ecològics o orgànics –denominacions equivalents– són aquells que s’han produït d'acord amb una normativa que regula l’ús de fertilitzants, pesticides i herbicides. Els productes agroecològics suposen un pas més; s’han produït respectant el medi ambient i les condicions laborals dels agricultors. Són, per tant, productes de proximitat produïts per pagesos que poden viure dignament de l’agricultura. La diferència és substancial, ja que els productes biològics, ecològics o orgànics poden ser produïts a milers de quilòmetres de distància per agricultors als quals no es paga de manera justa.

Els supermercats cooperatius, doncs, es basen en una integració entre el pagès i el consumidor, sense la qual ambdues activitats -producció i consum- no són viables. Per poder consumir productes agroecològics cal que hi hagi productors locals i perquè els productors locals puguin viure dignament del seu treball cal comercialitzar els seus productes de manera eficient.

A Barcelona una associació que compta amb uns vint-i-cinc membres està creant Food Coop BCN amb el suport de l’Ajuntament i la Generalitat. A Manresa també hi ha un grup promotor.

La integració entre el pagès i el consumidor requereix una planificació conjunta de la producció, i l’existència d’un supermercat cooperatiu gairebé requereix l’existència d’un parc agrari a prop. Actualment a l’Anoia no hi ha cap projecte de supermercat cooperatiu, però sí un projecte de Parc Agrari de la Conca d’Òdena. En uns moments en què debatem si cal o no incrementar les hectàrees de sòl industrial disponible, poca gent es planteja si cal preservar espais agrícoles per a la producció agroecològica. Jo que he estat –i sóc– un defensor de la reindustrialització, no he dedicat gens d’espai a parlar d’una activitat econòmica que pot deixar de ser marginal si canviem de paradigma i passem de consumir productes que no sabem d’on vénen a consumir productes de costat de casa.

El Parc Agrari de la Conca d’Òdena s’ha concebut per afavorir la diversificació de l’agricultura i establir circuits comercials curts, que són els que permeten vendre productes locals a consumidors locals de manera viable econòmicament. La diversificació té a veure amb les espècies silvestres i varietats tradicionals -les anomenades 'plantes oblidades'- que avui no produïm però que s’ha demostrat que poden ajudar a dinamitzar el territori si es tornen a produir i comercialitzar. A més, la producció d’aquestes espècies i varietats, que són autòctones i de temporada, no requereix tants recursos.

L’agroecologia té a veure amb menjar de manera saludable, però també amb la protecció del territori. No es tracta d’una mirada nostàlgica, sinó de revaloritzar el paisatge i les espècies naturals que hi floreixen, activitats a les quals es dediquen l’Associació Agroecològica de Can Mercaderet (veure foto) i el Col·lectiu Eixarcolant.

El consum conscient i responsable i, en concret, comprar productes agroecològics, és una decisió política. Suposa deixar de comprar en grans superfícies i a les gran empreses que controlen la producció i distribució d'aliments. És una d’aquelles petites decisions quotidianes que fan possibles les veritables revolucions.