Fa uns dies vaig piular que Igualada Comerç dóna vida a Igualada 365 dies a l'any i que REC.0 ens situa al mapa 2 cops a l'any, i que algú els havia de posar d’acord. La confrontació respon a un conflicte d’interessos que les dues parts i qui havia de posar-les d’acord han deixat podrir, però s’ha produït en bona mesura perquè Igualada no té un model de ciutat. Necessitem un comerç tradicional dinàmic (no és un oxímoron) que retingui els compradors de casa i n’atragui de fora i que ompli de gent els carrers tot l’any, i necessitem també esdeveniments puntuals que ens sacsegin i facin que tot Catalunya parli de nosaltres.

Fa un parell de mesos el tèxtil de l’Anoia es va reivindicar a Barcelona amb un acte i un tríptic. Aquest diumenge la comarca ha tornat a sortir als mitjans, en concret al diari ARA, amb veus que asseguren que el futur econòmic de la comarca passa pel tèxtil i la logística, i amb una veu que alerta del perill de vendre fum. Fa uns anys havien de ser els serveis. Després havien de ser l’aeronàutica i el motor. Ara són el tèxtil, que asseguren que torna, i la pell, que travessa un moment dolç per als pocs que queden. Dóna la impressió que ni les administracions ni els agents no tenen cap model de ciutat que duri més d’una legislatura i que ens deixem portar per indicis conjunturals. I no serà perquè no s’hagin constituït comissions ni s’hagin fet estudis i informes, la majoria amb cost per al contribuent!

L’exercici de pensar el futur està per fer. Som al 2013 i no sabem com seran Igualada i l’Anoia el 2025 o el 2030. Econòmicament, urbanísticament, socialment. I l’exercici és urgent perquè el que siguin la ciutat i la comarca d’aquí a quinze o vint anys depèn d’allò que comencem a fer ara mateix. Governar un territori sense model és limitar-se a 'anar fent', al confortable dia a dia, a conduir la nau allà on ens porti el vent i no pas allà on vulguem anar. Els territoris, com les empreses, han de decidir què volen ser de grans, i pensar la millor estratègia per aconseguir-ho. Volem ser el motor econòmic de Catalunya? Volem ser la comarca amb més qualitat de vida de Catalunya? Volem ser la comarca que millor ha sabut compatibilitzar activitat econòmica i qualitat de vida? Volem que ningú no hagi de marxar fora a treballar? Volem una ciutat amb una oferta comercial atractiva? Volem una ciutat amb un teixit associatiu dens? Volem una comarca referent mundial en una àrea de coneixement? Vulguem el que vulguem, les coses no es fan soles i no estem sols al món; els altres també juguen.