T’adorem. Sentim una (desmesurada) fascinació per tu. Hem construït un mite. Només cal veure les enquestes dels diaris i les ràdios sobre el teu pols amb l’Hereu.

Però no n’hi ha per tant. Vas fer una bona feina a Mollet. Com tants i tants alcaldes que han deixat empremta a les seves ciutats. Vas fer una bona feina a Interior. Dèiem de tu que els tenies ben posats. Però no m’agradava que sempre sortissis a parlar tu. Aprofitaves qualsevol fotesa per posar-te davant els micròfons i les càmeres. Obviant els teus comandaments. Donava la sensació que tu mateixa posaves les multes de trànsit i emmanillaves els delinqüents... I deus haver fet una bona feina a Justícia. Però d’aquesta etapa només quedarà que has aprofitat l’aparador del càrrec per reivindicar-te com a membre d’un oficiós sector catalanista contraposat a l’aparell del partit.

La vas cagar en acceptar Justícia quan els equilibris interns del tripartit et van impedir de continuar al capdavant d’Interior. T’haguessis hagut de plantar i anar-te’n a casa. I el mite s’hagués engrandit encara més. I la vas tornar a cagar en acceptar la secretaria segona de la mesa del Parlament per tenir un càrrec, en lloc de quedar-te com a diputada rasa o anar-te’n a casa dignament com han fet d’altres.

En lloc de presentar-te per a secretària general al proper congrés liderant el sector catalanista, ara has decidit forçar unes primàries amb l’Hereu. No perquè t’interessi l’alcaldia de Barcelona sinó perquè aquest camí et pot dur a l’altra banda de la plaça de Sant Jaume, que és el que t’interessa de debò. Pot ser que guanyis l’Hereu, que retallis la diferència amb el Trias i fins i tot que guanyis les eleccions i salvis els mobles del teu partit. Però també pot passar que perdis les primàries i que després l’Hereu perdi les eleccions, i que els dos us n’hagueu d’anar a casa.

L’ànima catalanista del teu partit sou tres, i els altres dos ja han començat a passar. Avui mana l’aparell. Però aquests aviat començaran a passar i llavors pujarà gent com l’alcaldessa de Salt, que és de qui ara diem que els té ben posats. I aquests no entenen d’ànimes.

Montserrat, tots tenim el nostre moment i s’ha de saber quan s’ha de començar a passar. Aquest article és un tribut a aquells que ho han sabut i un retret a aquells que, com tu, s’arrosseguen per la política i fan coses impròpies per mantenir-se al poder.