La porta del Teatre l'Ateneu
Publicat a El carrilet digital per Toni Olivé
La porta del Teatre l'Ateneu
Sempre arribo a l’aula deu minuts abans de l’hora de començar la classe per preparar la tecnologia (portàtil, projector, cables, arxius informàtics, il·luminació), que a vegades juga males passades. A l’hora en punt tanco la porta i començo. Els meus alumnes saben que, una vegada he tancat la porta, no poden entrar. No els val cap excusa. Ni ‘he sortit tard de treballar’ ni ‘a les Rondes hi havia un embús’ ni ‘vinc de parlar amb un altre professor’. Si hi ha descans poden entrar a la segona part. Els alumnes que no entren a l’inici es perden la primera part de la classe i sumen una absència. Els que es perden més d’un vint-i-cinc per cent de les sessions d’una assignatura s’han de tornar a matricular l’any següent. Semblen unes regles del joc dures, però gràcies a aplicar-les de manera inflexible hem aconseguit respecte per als que arriben a l’hora i que els alumnes valorin més el que fem a l’aula.
La clau és la inflexibilitat del professor i el suport de la institució. El primer dia hi ha un degoteig continu d’alumnes que arriben cinc, deu o quinze minuts tard. Els deixo entrar. Al final de la classe explico la norma de la porta tancada. El segon dia uns quants alumnes –potser els mateixos- tornen a arribar tard i es troben la porta tancada. Intenten entrar però no els deixo. Se’n van a queixar-se al deganat i el degà em dóna la raó i els renya per arribar tard. A partir del tercer dia ningú ja no prova d’entrar. I així fins que s’acaba l’assignatura. En algunes assignatures el segon dia he arribat a deixar al passadís una vintena d’alumnes... Tanmateix, jo puc ser inflexible perquè arribar cada dia a l’aula deu minuts abans de començar em dóna credibilitat. En deu anys de professió no he arribat mai tard a cap classe.
Explico tot això perquè l’obra ‘Conillet’ que va representar al Teatre l’Ateneu la Clara Segura el dissabte dia 16 va començar amb 12 minuts de retard. No sé si per culpa de la companyia, dels gestors de la sala o del públic d’Igualada. El cas és que a Igualada amb el temps s’ha instal·lat el lloc comú que els actes –tots els actes, no només les obres de teatre- comencen amb retard. Fora d’Igualada, a Barcelona per exemple, el teatre comença a l’hora, i també hi ha companyies que s’han de preparar –les mateixes que vénen a Igualada-, sales que cal gestionar i públic que ha d’arribar amb prou temps per asseure’s a la seva butaca.
A Igualada els actes començaran a l’hora el dia que s’apliqui la meva norma i es tanqui la porta, comenci la funció i els que arribin tard es quedin fora malgrat haver pagat l’entrada. Però perquè això sigui així cal el compromís de les companyies, els gestors de la sala i el públic. El dia que la meitat de l’aforament –inclosos VIP i ITV- es quedi al vestíbul sense poder entrar haurem guanyat la batalla de la puntualitat. Només cal que els gestors de la sala siguin tan inflexibles com sóc jo.
Altres articles de Toni Olivé
9 Comentaris
Bones, totalment d’acord amb el sr.Olivé, vaig assistir a l’obra de Conillet i va ser una falta de respecte total cap a ella, la gent xerrava i no deixava d’entrar, l’horari s’ha de... Llegir més respectar. Per cert la Clara va esbufagar més d’una vegada i al final va fer un comentari fluixet deixant veure el seu malestar ”va home va” 15’ retard (no crec que formés part del guió)
Una salutació
Totalment d’Acord Toni.
Jo vaig molt al Teatre. I a Igualada això de no començar a l’hora és una mala costum que a mi personalment m’empipa molt. A Barcelona, com dius, és impensable que... Llegir més una obra comenci abans d’hora i òbviament la gent que arriba tard no pot entrar. A Igualada, sempre, sempre, comencen tard, fins al punt (al teatre de l’Aurora) amb el teatre quasi ple i minuts després de la hora de començament hem esperat a persones que encara estaven comprant les entrades, increïble!
Ah! I després durant l’obra la gent parla, xiuxiueja, s’aixeca...una tortura que trepitja la obra i li treu tota la màgia.
Això no s’hauria de permetre i és una llàstima perquè tenim uns excel•lents gestors teatrals a Igualada (Ateneu, Aurora) que lluiten moltíssim per que hi hagi teatre de qualitat a Igualada però haurien de tenir més cura amb aquests aspectes que algú pot pensar que són residuals però que marquen el límit de tenir o no una cultura teatral sòlida.
Hola Toni,
L’espectacle començava amb la Clara a l’escenari. Per això vam obrir més tard que de costum.
Crec que al Teatre Municipal l’Ateneu procurem començar de manera... Llegir més puntual.
Gràcies.
Francesc Rossell
Sí senyor, cal ser inflexible en aquest aspecte.
Certament a Igualada hi ha el vici arrelat de començar tard i tan és així qie fins i tot els conferenciants que venen de Barcelona s’hi han... Llegir més acostumat: ”És que l’A-II... És que el Túnel del Bruc...” Es veu que Igualada es troba en una altra dimensió.
Totalment d’acord Toni, per norma prefereixo esperar-me jo 5 minuts que fe esperar els altres, i el dit popularment 1/4 de cortesia, es una desatenció pels que son puntuals i es torna vici.... Llegir més Gracies!
No sempre estic d’acord amb el Sr. Olivé, però aquesta vegada al 100%.
Gràcies Toni.
Feia falta que algú ho poses per escrit.
Sempre es diu allò dels cinc minuts de cortesia pels que arriben tard, però i els que arriben a l’hora i/o abans, no es mereixen... Llegir més més respecte encara?
Estic cansat que et diguin per exemple a les 6, hi arribis abans per poder estar al punt que t’han dit, i resulta que el que sigui està previst per mitja hora o tres quarts més tard perquè ”com que la gent arriba tard, doncs diem que quedem abans i així a l’hora que -nosaltres- teníem prevista, les 7, hi som”... i a més, encara hi ha que hi arriba més tard perquè ”com que sempre sortim més tard, doncs ja vaig fent”.
Per desgràcia aquestes paraules seran buides de contingut fins que els que poden no facin com tu.
En l’obra ”Conillet, segons em va dir el cap de sala de l’Ateneu, el tema de l’espera a l’entrada al teatre ja formava part de la mateixa obra: Si ho recordes, Toni, la Clara Segura ja era... Llegir més a l’escenari, ballant. A les 9 va començar l’obra i començava, precisament, amb l’entrada del públic.
Trobarem més o menys encert en aquesta estratègia (a mi, tampoc em va agradar), però era un retard ”previst”.
Rafel
Igualada
25 d'abril 2016.17:35h
Em sembla Toni que vas molt poc a veure teatre o actes al teatre Municipal. El 95% dels espectacles comencen amb gran puntualitat i els que comencen tard (5%) tenen alguna causa molt justificada. ... Llegir més Ja t’han dit quin fou el motiu per la demora de l’espectacle de la Clara Segura. Estarem molt contents de veure’t més sovint al teatre i que acabis escrivint un article parlant del la puntualitat horari dels actes que s’hinduen a terme.