El dia que alliberen Alicia Gámez, a les comarques gironines hi ha un munt de gent a les fosques. Penso en el malson de milers de persones sense llum –i sense aigua ni calefacció- i en el calvari de la cooperant, vivint al desert durant tres mesos retinguda i amenaçada per uns sonats. Hi podem pensar però és impossible fer-se’n càrrec.

Les nostres autoritats són el nexe de les dues notícies. Els que van córrer a fer-se la foto amb la cooperant no havien estat bons per anar a veure els directius de les elèctriques, agafar-los per la ouera i començar a caragolar.

Som un país de febles i covards. Repartim les culpes del que ens passa a tort i a dret, però no fem res. Assenyalem les elèctriques amb el dit, però no som capaços d’exigir-los que compleixin les seves obligacions amb els abonats catalans, que som clients captius. Sabem que són un monopoli vergonyós que vam regalar als amics i que ha anat passant de mà en mà; sabem que pretenen crear valor per a l’accionista (quin eufemisme!) prestant un servei públic que requereix manteniment i inversions constants. Ho sabem, els renyem, però no els exigim per llei que garanteixin un subministrament de qualitat i que creïn valor per a l’accionista amb el que sobri.

Tu no hi entens! Això no funciona així. Les autoritats no surten a la palestra a dir que s’ha acabat la impunitat de les elèctriques. Les autoritats treballen amb discreció. Les relacions amb les elèctriques s’han de dur amb intel·ligència, en silenci. En silenci? En silenci és com els abonats sofrim les elèctriques... i les hemorroides. No ens respecta ningú, i la culpa és de les nostres autoritats, que no es fan respectar. Pizarro i Atienza haguessin hagut de sortir adolorits del Parlament i encara els vam donar les gràcies per haver vingut.

No ens respecta ningú i el procés que ha conduït a l’alliberament d’Alicia Gámez confirma la feblesa de les nostres autoritats, que han fet de comparses. La diplomàcia espanyola s’ha ocupat de tot. Només els han deixat sortir a la foto.

El dia que siguem independents, el món ens respectarà? Qui haurà de negociar els alliberaments i protegir els catalans que vagin pel món? Aquestes mateixes autoritats febles i covardes? O haurem de subcontractar la diplomàcia a la de la Vega o al Sarkozy, que a més de voler la foto ens passaran una factura que no podrem pagar...?