‘Professor, could you explain to us what Sant Jordi is?’, em pregunten uns quants alumnes al descans. Vénen dels cinc continents i són a Barcelona des del setembre.

Començo per la llegenda i els dic que el nostre Sant Jordi és humil. I s’enfronta al drac –superior d’antuvi- amb les armes de la tenacitat i la feina ben feta. Els encanta l’anunci de la Damm... També els explico que els catalans personifiquem en el drac tots els nostres mals atàvics. Conscient que els he transmès una versió molt personal de la llegenda, acabo amb la conversió de la sang del drac en un pom de roses roges, perquè vegin que som un poble de pau. En les versions infantils de la llegenda, Sant Jordi i el drac es fan amics després de la lluita i l’alliberament de la princesa. Lluita pel que és nostre, sí. Però sense ‘sang i fetge’ ni acarnissament.

Volen saber per què els nois regalen roses a les noies. Els dic que jo només en regalo una, de rosa. Que no m’agrada el costum de regalar roses a totes les dones de l’entorn, fins i tot a les companyes de feina. Els homes només haurien de regalar una rosa, a la dona. Es queixen que exagero i que sóc políticament incorrecte i ho matiso dient que les roses només s’haurien de regalar a la persona estimada, dona o home, i que això de regalar roses a tort i a dret és desnaturalitzar l’esperit de la tradició.

Parlem de les parades de llibres. Els dic que aquest és l’únic dia de l’any que no compraria cap llibre. A les parades m’atabalo. No es pot triar. Però benvinguda la tradició si serveix perquè entrin llibres a totes les cases, fins i tot en aquelles en què no es compra cap llibre en tot l’any. I tant se val si només serveixen per lluir al prestatge...

Finalment, m’esforço perquè entenguin que per Sant Jordi el país es paralitza. Tothom va a la feina però tothom té al cap escapar-se’n per anar a comprar llibres i roses o per anar a badar per les parades o per anar a passejar. Aquesta transgressió forma part de l’encant de la festa. El sol llueix –mai no plou per Sant Jordi, els dic- i sortim al carrer. Tothom. Fins i tot aquells que només veus de Sant Jordi en Sant Jordi. ‘I per què no és festiu?’, em pregunten per acabar. ‘Perquè mataríem la festa’.

Gairebé tots són nois i se’n van corrents a comprar roses. Els demano que només en regalin una i que rumiïn molt bé a qui la regalaran. ‘Una rosa regalada a Barcelona per Sant Jordi pot tenir efectes duradors...’, els acolloneixo.