Trobar allotjament durant tres mesos a Charlottesville és molt complicat. Els vint-i-dos mil estudiants de la Universitat de Virgínia viuen en apartaments que es lloguen per dotze mesos, d’agost a juliol, coincidint amb el curs acadèmic. És gairebé impossible que algú et llogui una habitació amb bany en un apartament compartit a l’agost. Abans la llogarà a un estudiant que s’hi estarà dotze mesos. Fins i tot per a qui el vulgui llogar per un any, trobar un apartament és un esport d’aventura que consumeix temps i energies. Cal llegir els anuncis a Internet, contactar amb la immobiliària, visitar l’apartament...

L’única solució per a qui necessiti un habitatge temporal és sotsarrendar (en anglès, sublease o sublet). Si algú que ha subscrit un contracte de llarga durada no pot ocupar l’habitació durant un temps, pot sotsarrendar-la a un tercer i recuperar una part del lloguer mensual, sempre de comú acord amb el propietari. Aquesta fórmula és habitual als EUA, un país amb una extraordinària mobilitat geogràfica. Hi ha moltes pàgines web on anunciar sotsarrendaments, la més popular de les quals és craigslist.org, que funciona a tot el món. Si algun apartament et fa el pes per característiques, ubicació i lloguer, contactes amb qui ha posat l’anunci i inicies una relació que pot acabar amb la signatura d’un contracte de sotsarrendament.

Essent ja a Charlottesville havia de llogar un apartament per a l’agost i uns dies de setembre. En vaig veure un de molt bonic i bé de preu, vaig contactar amb l’anunciant i ens vam intercanviar una vintena de correus. La preocupació d’en Paul era que no féssim malbé res i que no hi fuméssim ni hi féssim festes. Fins i tot ens vam intercanviar fotos familiars com a mostra que érem gent de bé. L’empresa d’en Paul l’havia traslladat a Texas a mig contracte de lloguer. Per això no em podia ensenyar l’apartament i havíem de fer els tràmits a distància. Em va enviar el contracte per signar per correu electrònic i em va demanar li enviés el dipòsit i els mesos de lloguer a través de Western Union.

Quan em disposava a anar-me’n a l’oficina més propera de Western Union vaig veure a la mateixa pàgina web de craigslist.org la frase ‘avoid scams’. L’enllaç em va conduir a una llista dels indicis de les estafes més corrents. El contracte que anava a signar els reunia tots, incloent el pagament a través de Western Union. Llavors vaig fer una mica de recerca. L’adreça del contracte existeix però correspon a un edifici d’oficines. El contracte anava a nom de Paul B. M., el fundador i president d’una empresa amb seu al mateix edifici. Quan m’hi vaig presentar, el Sr. Paul B. M. em va atendre molt amablement i amb l’ajuda del seu advocat vam fer sengles denúncies a la policia de Charlottesville i un avís al portal d’anuncis. Quan al cap d’uns dies en Paul em va dir que encara no havia rebut el pagament li vaig contestar que havia tingut el plaer de conèixer el vertader Sr. Paul B. M.