Aquests dies he estat llegint articles acadèmics d’un professor d’emprenedoria francès sobre la subversió. La seva recerca ha consistit a relacionar la subversió en els moviments polítics i socials, la subversió en l’art i la subversió en l’emprenedoria. El punt de partida del seu treball va ser un article escrit fa vint anys per un professor nord-americà que sostenia que l’emprenedoria és una activitat subversiva.

S’entén per subversió un comportament, una actitud o una activitat que persegueix la destrucció de l’ordre establert. La conclusió d’aquesta línia de recerca és que per crear innovacions radicals els emprenedors han de dur a terme activitats subversives que destrueixin les regles i els valors que limiten el creixement del seu projecte empresarial. La idea es basa a la vegada en el concepte de destrucció creativa desenvolupat per Joseph Schumpeter als anys trenta del segle passat.

L’autor francès ha establert que l’activitat subversiva en qualsevol dels àmbits esmentats (moviments polítics i socials, art i emprenedoria) requereix: 1) l’existència d’activistes, d’un ordre que calgui destruir i d’unes masses més o menys mobilitzades; 2) el propòsit dels activistes de destruir l’ordre establert; 3) l’ús de tècniques eficients; i 4) la provocació d’un escàndol públic. El meu col·lega posa com a exemple de subversió la Internacional Situacionista (1957-1972), un moviment polític i artístic fundat per Guy Debord i format per intel·lectuals i artistes que tenia com a objectiu destruir la societat de consum i el sistema capitalista.

El mateix autor posa dos exemples de negocis subversius: PayPal i Hustler. El primer és un sistema que permet fer pagaments al marge del sistema financer i el segon és una revista pornogràfica. Els fundadors de PayPal, un dels quals és Elon Musk, co-fundador i CEO de Tesla Motors, van crear-lo per destruir el monopoli de l’estat en l’emissió de diner i per evitar la dependència del ciutadans respecte als bancs; per tant, per alliberar aquests ciutadans del poder dels estats i de les institucions bancàries. El fundador de Hustler, Larry Flynt, sobre qui es va fer una pel·lícula el 1996 (The People vs. Larry Flynt), va crear la revista per destruir la moral Puritana de l’època i qualsevol forma de censura burgesa. La revista atreia l’interès de la classe obrera perquè la percebia com un atac a l’establishment polític i religiós i als privilegis de classe. Flynt, acollint-se a la Primera Esmena de la constitució americana, que garanteix la llibertat d’expressió, va defensar el seu dret a publicar pornografia i va promoure l’abolició de la censura. Malgrat els escàndols i els litigis que van patir, ambdós negocis s’han consolidat i han esdevingut emblemes de l’emprenedoria nord-americana.

Llegint aquests treballs al voltant de la subversió, no m'he pogut estar de pensar en exemples nostrats de subversió. I se m’ha acudit la marxa “Salvem el carrilet", justament ara fa quaranta anys, o les lluites veïnals al barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui, que podeu rememorar gràcies a Òmnium Cultural amb una exposició i amb els testimonis d’alguns protagonistes. Però potser el millor exemple de subversió va ser el de les patgesses d’Igualada. Hi havia activistes, un ordre a destruir (l’obstinació de la Comissió de no acceptar patges femenins) i unes masses, dividides llavors –i encara ara- entre els que volien i els que no volien patges femenins. Les activistes tenien el propòsit de destruir l’ordre establert i van utilitzar tècniques eficients, com pintar-se pel seu compte i afegir-se a la cavalcada, la qual cosa va provocar un escàndol públic que va tenir ressò fins i tot en els mitjans de comunicació d’àmbit nacional. I el més important, es va aconseguir l'objectiu.

En pregunto quines subversions ens esperen en el futur...