... i no és el Guardiola. És un policia local que ve amb moto a portar-me un sobre. Penso immediatament en el motorista d’El Pardo que esperaven rebre els qui maldaven per ser ministres de Franco. Però no, el sobre no m’anuncia que seré ministre, ni conseller, ni tan sols regidor. M’anuncia que seré el president de la meva mesa electoral el dia 28 de novembre. El primer pensament és matar l’àngel motoritzat que m’ha anunciat el que remotament podia passar però ha passat.

Però l’únic responsable que les eleccions coincideixin amb el Barça-Madrid de cada any és el President Montilla, i mentre li dic adéu al policia local no puc evitar la referència a la seva mare (a la del President, no a la del policia local). Això de fer coincidir les eleccions amb el partit del segle de cada any ha estat una estupidesa. I tant em fa que algú pensi que estic dient estúpid al President. Com si no hi hagués prou diumenges aquesta tardor... Ja ho va dir el Basté a les seves tertúlies i cap tertulià no li va voler donar la raó. Tots deien que les eleccions eren més importants que el Barça-Madrid, que només és futbol. I una merda! Digueu la veritat! Unes eleccions i un partit de futbol no es poden comparar, però perquè són dues coses diferents; no pas perquè les eleccions siguin més importants. La política, per la seva transcendència per a les nostres vides, ens hauria de mobilitzar més que un Barça-Madrid, però no és així. I en bona part no ho és pels mateixos polítics i els seus partits. Cada Barça-Madrid el país es para, cosa que no passa amb les eleccions. Acceptem, doncs, que són dues coses diferents, que per tant no es poden comparar, i que per la seva transcendència seria bo que no coincidissin el mateix dia. Fer-ho coincidir és una tocada de collons i també una demostració d’altivesa. Sembla fet com per deixar clar que això meu és més important que un Barça-Madrid.

Superada l’emprenyada, em pregunto si podré portar un televisor al col·legi electoral per veure el partir si es juga de les 6 a les 8. Em pregunto també si quedarà bé que a l’hora de la litúrgia del vot del president de la mesa, que és l’últim a votar, digui amb solemnitat: ‘com que tot plegat és una merda, el president s’absté de votar’.

Tornen a trucar a la porta. Ara és un cotxe patrulla dels Mossos. Em vénen a buscar perquè he insultat el President Montilla i algú m’ha denunciat. Algú que creu que he ofès el President. Mentre em resisteixo a la detenció s’engega la ràdio, em desperto i sento que el Basté diu: ‘Bon dia, Catalunya! Benvinguts al Món...’.