No aniré a rebre el Papa. No sóc creient ni practicant i, per tant, no tindria massa sentit que anés a rebre’l per la seva condició de cap de l’església catòlica. Podria anar-hi per ser el representant de la fe que va inspirar els nostres valors i en la qual vaig ser educat. També podria anar-hi per ser el cap de la confessió religiosa majoritària al meu país. Però no em semblen motius suficients per afegir-me a la rebuda.

Tanmateix, a més de cap de l’església catòlica, el Papa és un cap d’estat, i si tingués un càrrec institucional i em toqués d’anar a rebre’l, hi aniria. Formaria part de la meva feina i de les meves responsabilitats. Aniria a rebre el Papa i qualsevol altre cap d’estat que vingués i no fos un sàtrapa.

Qui no entengui que el Papa té la doble condició de cap de l’església catòlica i de cap d’estat faria bé de no posar-se en política. I si jo fos el President Montilla, diumenge que ve passaria llista i renyaria els consellers que haurien de ser a rebre’l i no hi fossin. Si jo fos l’Alcalde Hereu faria el mateix, i cessaria de manera fulminant aquells que haguessin animat els ciutadans a expressar el seu rebuig a la visita del Papa i a criticar-lo com a cap de l’església catòlica. De fet, si jo fos l’Alcalde Hereu ja no fóra alcalde, perquè hauria cessat el segon tinent d’alcalde i ja no podria governar.

Tots —excepte els càrrecs institucionals— podem opinar sobre allò que digui o escrigui el Papa. Tots podem dir si aquest Papa en agrada o no. Fins i tot, si el trobem carca o no. Però els més qualificats per fer-ho són els mateixos catòlics practicants. Que Benet XVI no sigui Joan XXIII ni Pau VI és una qüestió que ateny fonamentalment a qui se sent part de l’església catòlica. Si avui l’església catòlica no s’immisceix en els nostres assumptes, les opinions del Papa sobre l’ús del preservatiu haurien de preocupar només els catòlics practicants. La campanya ‘Jo no t’espero’ és simpàtica, però si jo no espero algú, simplement no el vaig a rebre.

Necessitem que vinguin molts caps d’estat a Barcelona. I fóra bo que, després del Papa, els primers a venir fossin Obama i el President d’Israel. Als nostres anti-americans i pro-palestins se’ls giraria feina, però d’una tacada ens visitarien els caps d’estat que més antipatia desvetllen aquí i passaríem a ser un país normal. Els països normals creen i mantenen relacions internacionals per tenir influència i ser algú, i els seus càrrecs institucionals reben les personalitats que els visiten.