Entre un allau de catàlegs de botigues i anuncis nadalencs de tot tipus, una discreta notícia capta la meva atenció. Fa uns mesos, va saltar a la llum un fenomen ben estrany: milers de persones arreu del món deien haver somiat amb un mateix home. Vàries vegades. A alguns els perseguia, d’altres hi feien l’amor; fins i tot una dona assegurava haver-lo vist vestit de Pare Noel, portant-li regals... Durant setmanes, multitud de cartells amb la cara d’aquest individu- de qui tenien un retrat robot- van omplir els carrers de ciutats per tot el planeta. Mentre, un col•lectiu de somiadors creava una plana web per recollir els testimonis i buscar-hi sentit. Els mitjans en feien ressò; molts parlaven d’un senyal diví, d’una gran revelació... Però finalment s’ha descobert que, rere el misteri, hi havia sols una campanya publicitària.

En aquestes dates, més que mai, desitgem convertir els nostres somnis en realitat. Per molt diferents que siguem, tots tenim desitjos en comú: la pau al món, un abric de pell, trobar feina, un ordinador, que passi la crisi, una consola de videojocs,... Fem la carta als Reis i cues interminables a les administracions de loteria; engalanem la casa, guarnim l’arbre de Nadal, muntem el pessebre, posem llums als carrers i balcons...

En aquestes dates, empatem els bons desitjos amb els desitjos més materials; som víctimes de les nostres necessitats i dels somnis consumistes, ja siguin reals o provocats... Sigui com sigui, l’equilibri és a les nostres mans. O, en última instància, a la nostra cartera.

Grouxo Marx deia: “A la vida hi ha moltes coses més importants que els diners... però costen tant!” Potser valdria la pena fer memòria del vertader significat d’aquestes festes; recordar que, per damunt de tot, són dates per gaudir amb als que més estimem i desitjar-los el millor del món. Afortunadament, a dia d’avui, això encara és gratis.