Dos amics que feia temps que no es veien, es troben en un bar i un d’ells no para de lamentar-se a causa de la crisi: que si la hipoteca, que si els crèdits, que si les lletres...

- Pues según los expertos en economía y márketing, el 2010 será el año del consumismo.- li respon l’altre.

I, dissimulant el somriure, va afegir:

- Consu-mismo coche, consu-mismo sueldo, consu-mismo techo y, si hay suerte, consu-mismo trabajo.

Ja ho deia Forges en aquella mítica vinyeta seva: ‘Soy libre... Puedo elegir el banco que me exprima, la cadena de televisión que me embrutezca, la petrolera que me esquilme, la comida que me envenene, la red telefónica que me time, el informador que me desinforme y la opción política que me desilusione.’

Som lliures. Per opinar, per decidir, per manifestar-nos, per consumir, per estalviar, per viure... i per malviure, també. Perquè ningú ens obliga a comprar-nos un televisor més gran, un cotxe nou o una segona residència; ningú ens obliga a creure cegament en la panacea dels préstecs sense interessos o els anuncis de ‘compre hoy y pague mañana’- com si el demà no existís. Ni el banc, ni la publicitat, ni el capitalisme ens fa estirar més el braç que la màniga. Perquè som lliures, sí. La qüestió és: a quin preu?

Preguntem-nos-ho a l’hora d’obrir el moneder o treure la targeta de crèdit.