Diuen que el millor amic de l’home— i de la dona, també—és el gos, però no és cert. (I el gat, tampoc.) El millor amic de l’ésser humà és el llibre. Qualsevol. (De tot se n’aprèn, diuen, i jo m’ho crec.)

N’hi ha que pesen poc (15 grams), n’hi ha que pesen molt (75 quilos). N’hi ha que no fan ni un centímetre quadrat, i n’hi ha que més de 4 metres. La majoria, però, es poden dur en una butxaca, maleta, bossa de mà, d’esquena, de plàstic, de tela, sota el braç, damunt del cap...

D’acord: aquell que deia que el saber no ocupa espai mentia. (Tots els que patim "Tsundoku" en som sabedors.) Malgrat tot, l’espai que ocupen els llibres és relatiu. I efímer. (N’hi ha prou amb un parell de trasllats i uns quants amics amb poca memòria i molta cara per relativitzar-ho.)

I, ja posats a trencar tòpics, un altre que menteix també (com un bergant!), és qui exclama que no té (mai) temps per llegir. (Si això fos un esquetx de l’APM, ara sentiríem “Calli, calli!”) Per començar, el temps no el té— ni ell, ni tu, ni jo, ni ningú: el temps és i punt. (O ni això...) I aquell que no en troba per llegir, pretén enganyar als altres igual que ho fa amb sí mateix.

Hi ha multitud de moments ideals per a la lectura: en el transport públic, a l’hora de dinar, del pati; mentre esperes, en un embús, al metge, al teatre, al cinema, a la cua del súper/ mercat... I per si no aconsegueixes gaudir d’aquests oasis naturals, sempre pots crear-te’n d’artificials— per exemple: posa el despertador 10 minuts abans al matí, emporta’t un llibre quan vagis al lavabo, ves-te’n al llit amb un (o dos, si et ve de gust un trio), abandona el mòbil/ tablet/ iPad/ iPod/ etc. en arribar a casa, compra el dinar/ sopar fet, oblida’t de les tasques de la llar, porta els nens a una ludoteca o a casa d’algun amic— o, encara millor, convida’ls a llegir plegats!—...

La lectura és quelcom que pots fer arreu, sense prendre mesures ni patir pels efectes secundaris: al llit, al sofà, a la platja, a la piscina, en una cafeteria, en un parc, al carrer, en un portal; esperant l’autobús, el metro, l’avió, l’helicòpter, a dalt o baixant-ne; en una església, un estadi, al wàter, a la banyera, al jacuzzi— sol o acompanyat...

I si el problema són els diners, recorda que hi ha opcions per a totes les butxaques— n’hi ha que valen menys que un paquet de tabac i n’hi ha que el mateix que una pizza. Deixa de fumar, pren-te un cubata/ birra/ cacaolat menys; compra’t una camisa/ faldilla en lloc de dues; consumeix marca blanca o no-ecològic per un dia (o dos)— que tampoc s’acabarà el món, no? A més de les llibreries, de primera i segona mà (de quarts o de sisens ulls), existeixen multitud de formes econòmiques d’aconseguir lectures, que van des del préstec biblioteca, passant pel bookcrossing i els mercat/ xarxes d’intercanvis, fins a algunes cafeteries amb racons literaris. (I sinó, sempre et queda l’opció de convertir-te en un d’aquells amics desmemoriats i barruts...)

Viu la lectura. Viu-la de veritat. Apunta’t a un club (o dos, presencials o virtuals, què hi fa?); mira menys la televisió, el mòbil, les musaranyes; escolta audiobooks (així fins i tot pots aprendre idiomes!); llegeix més d’un llibre alhora i abandona aquells que no et facin gaudir; marca’t un objectiu, estableix una rutina, practica la lectura en diagonal, vertical o l’speed-reading (com el dating, però sense cita prèvia); llegeix en digital o en paper, però porta un llibre (o molts) sempre amb tu.

Llegir és sexy, cool, mola, enriqueix— tant o més que les pastilles de caldo— alimenta la curiositat, l’intel·lecte— empobrit per tantes hores de pantalles, plenes de píxels i buides de paraules. Un llibre és una finestra que ens obre, aboca, expandeix el món. Teu, meu, nostre. De tots. Per tots. En qualsevol lloc, hora o moment. Un llibre dóna idees, temes de conversa, debats, punts de vista, experiències, alegries, tristeses...

Els llibres ens fan riure, plorar, viatjar, somiar, sentir, viure, descobrir, aprendre... En definitiva: ser més lliures. Ens permeten evadir-nos, refugiar-nos-hi, trobar-hi consol, sentir-nos vius... I (tot) això no té preu. O, dit d’altra manera, en té un de raonable— perquè ni RyanAir et porta tan lluny per tan poc! (Ara, un altre dia, un més distant de Sant Jordi potser, parlarem dels drets d’autor i del gremi editorial... O no.)

Feliç lectura, estimat amic lector. Feliç vida. I gràcies.