//Plugins sense CDN ?>
Arian Morera exposa aquests dies a Artèria la seva obra pictòrica, tant en petit com en gran format. L'Arian és ja ben coneguda pels igualadins.
La seva obra genera fascinació, la mirada és absorbida i segrestada i l'ull repassa amb interès cada centímetre de la tela. I és que l'Arian ens explica històries i els esperits curiosos no saben desfer-se del seu relat.
L'obra acolorida, complexa, detallista, plena d'elements exòtics, ens fa pensar en altres llocs i en altres temps. La mateixa complexitat i acoloriment són ja un primer argument d'atracció, necessitem temps per comprendre-ho tot i més encara quan ens és estrany.
Veiem habitacions, plenes d'objectes i detalls, on passen –o hi han passat– coses, observem l'escena i esperem... s'ha d'aixecar aquell lector? Entrarà algú pel passadís? Per què hi ha un gerro amb flors i l'altre no en té? L'autora no ens ho diu, però sabem que allà, en aquells interiors de desconcertant arquitectura, hi ha vida, en silenci, però hi passen coses.
Des del segle setze al dinou les persones cultes i curioses creaven el seu gabinet de curiositats o cambra de les meravelles. Allà s'hi exposaven espècimens naturals que explicaven històries de terres llunyanes; estranyes i exòtiques plantes, ossos, minerals, insectes i animals dissecats, eren classificats i arxivats en exhaustives taxonomies, mentre convivien entre curiosos instruments òptics i misterioses provetes amb qui sap quines dissolucions.
És com si l'autora revisqués i s'endinsés en records d'exploracions africanes recol·lectant mostres per a una posterior ordenació, classificació i anotació d'observacions. Darrere de cada objecte hi ha una crònica. Les acolorides geometries d'inspiració africana, les flors exuberants, els peixos amenaçadors sedueixen la mirada i la imaginació.
Fins i tot les perspectives deformades ens retraten l'escena com si l'observéssim a través d'un d'aquells instruments òptics fets de lents, prismes i esferes de cristall. La narradora ens fascina amb uns relats, no sabem si mai viscuts, de la seva particular cambra de les meravelles.