Fins el 13 de maig es pot visitar, al Hub del Disseny a Barcelona, l’exposició Design Does, proposada pel Museu del Disseny i l’escola de disseny Elisava.

L’exposició consta de 16 habitacles de formes variades delimitats per vels negres a manera de cortines. En cada habitacle es planteja una pregunta dirigida a l’espectador: “D’on venen les coses?”, “Qui controla a qui?” o “Quin és el límit entre artifici i natura?”, serien algunes de les preguntes.

Cada una d’aquestes estàncies té els panells informatius amb la pregunta, dades referent al tema i un punt on et permet donar una resposta a través d’una targeta electrònica lliurada a l’entrada. A cada espai s’hi exposa algun element o elements que il·lustren el tema i són motiu de reflexió. Són exemples de dissenys, experiències o propostes experimentals que d’alguna manera incideixen en el tema.

No és doncs una exposició convencional de disseny, no pretén ensenyar-nos objectes bonics ni enginyoses màquines industrials. Vol, a través d’un procés participatiu, fer entrar a l’espectador a una sèrie de problemàtiques a què s’enfronta o s’enfrontarà el dissenyador més tard o més d’hora.

No són totes les preguntes que hom caldrà fer-se amb el temps, ni tan sols són les preguntes fonamentals del disseny. El que se’ns planteja són inquietuds davant molts dels processos de canvi que experimentem en materials, alimentació, cultures, automatització, control… En tots aquests àmbits hi treballa el disseny i en tots hi té coses a dir i fer.

Si bé un dels objectius del disseny es donar categoria estètica als objectes, no és ni de lluny el seu objectiu principal. El que mostra aquesta exposició són alguns d’aquests altres objectius: considerar el concepte d’identitat, prendre decisions sobre l’efecte de les matèries primeres, dissenyar segons la cultura de l’usuari, produir segons els nous processos industrials… darrere de les respostes i solucions tècniques que hom pugui donar a cada problemàtica hi ha unes implicacions ètiques què són les que aquest petit recorregut vol posar de manifest.

Especial mèrit té la performance de Daniel Armengol en l’activitat “Qui controla a qui?” en què estarà immers en un espai de realitat virtual durant tot el temps que duri l’exposició.