A la Biblioteca Central trobareu l'exposició Juul, programada dintre de la campanya contra l'assetjament infantil i juvenil, i que tancarà el pròxim 11 de febrer.

Juul és una història de por. Per més que tingui un format de conte, el drama que explica vol anar més enllà de donar una lliçó i realment aconsegueix que sentim una esgarrifança: riure-se'n i criticar sense compassió els altres pot tenir conseqüències terribles.

L'exposició són unes magnífiques escultures de l'artista belga Koen Vanmechelen –en una reproducció de Juan Stové–, que ha il·lustrat el conte curt de Gregie de Maeyer, i que podreu anar llegint allà mateix. L'exposició consta de diverses peces però en realitat totes són la mateixa escultura. Ens mostra en Juul en el seu procés de disgregació: com el Juul va deixant de ser Juul simplement perquè no és acceptat.

Realitzades amb pocs elements de fusta però d'una tremenda càrrega expressiva, cada peça ens fa sentir l'estremiment, i en tota l'exposició ens empaita la desolació i la tristesa; no fa falta el realisme ni el detall; la imaginació, que unes quantes fustes ens demanen, és més forta que qualsevol altra imatge. Uns pocs elements destaquen: el cap, les mans i els peus grans i eloqüents és el que necessitem perquè ens parlin de la seva humanitat.

En el relat el protagonista, dèbil i indefens, sofreix el menyspreu dels companys i es va disgregant, destrossant, desmembrant, fins que no queda res d'ell mateix. L'estructura de fusta és una metàfora de les innombrables "peces" de què està formada la nostra identitat i, també, del bastidor que és la col·lectivitat que ens acull.

Igual que el conte, l'exposició està feta per reflexionar. No són pecs aïllades, sinó que formen una narració, com en un teatre i, en cada pàgina, en cada acte, les peces del Juul es desconfiguren per fer-nos viure el drama.

No és solament l'assetjament, és també el rebuig de qui no pensa com nosaltres, del que no és com nosaltres o no té els nostres costums o creences. El menyspreu del grup el desmembra i li destrossa la identitat perquè, com éssers socials que som, el grup ens estructura.