Fins el 3 de setembre podem visitar al Museu Comarcal una important exposició dedicada al Josep Guinovart gravador. La mostra es fa en motiu de l’any Guinovart en el 10è aniversari de la seva mort.

Tot l’univers Guinovart té un denominador comú: la interacció amb el seu entorn. En la realització de l’obra pictòrica experimenta de forma constant amb mil materials que treballa i ‘maltracta’ per esprémer totes les seves possibilitats expressives. En el gravat –explica el mateix autor en l’opuscle de l’exposició– viu des de dins el material amb un diàleg coherent al seu llenguatge, provant àcids, vernissos, procediments. Improvisant segons la reacció del suport.

Però també el contingut de la seva obra és una interacció amb la societat en què vivia. Era un ésser sensible disposat a reaccionar a tot allò que li arribava, perquè tot li era rellevant. La seva obra és, des de sempre, reflex dels problemes i conflictes polítics i socials en què va estar immers.

Diu el títol de l’exposició que gravar és esgarrapar. Així es manifesta ell quan parla d’expressió de desig i supervivència. És expressió de vida, de vida sempre sorprenent, sempre imprevisible. Hi ha autors que acaronen i amanyaguen la tela amb el pinzell. Ginovart esgarrapa el material per extreure’n la medul·la, l’essència.

I és l’esgarrapada que fa a l’espectador que el crida perquè reaccioni, perquè escolti el que li diu. Vol que l’espectador deixi de ser espectador perquè sigui actor, i participi de l’acte de viure i de presència en el món, per això no fereix. No fa mal perquè hi ha vida, hi ha poesia.

“El color apareix quan despertem” diu l’opuscle esmentat. Efectivament, el color és l’explosió de la realitat quan n’agafem consciència, és el relleu del món quan hi interactuem, quan som sensibles al sentit de les coses. Els colors són vius quan mirem amb uns altres ulls.