Ja fa anys que s’ha catalogat el temple de la Sagrada Família com a kitsch i recentment hi ha hagut declaracions en el mateix sentit. Ja és un tòpic.

Si ens atenem al kitsch estilístic, al seu repertori formal, hi ha efectivament molt de kitsch en la Sagrada Família. Però si aprofundim una mica més en el concepte filosòfic del kitsch (H. Broch, L. Giesz, A. Moles) les coses ja no són tan clares. L’obra kitsch és convencional, sense voluntat renovadora, més atenta a buscar l’efecte que al treball ben fet, l’aparença abans que el concepte.

Si observem la façana del naixement, considerada plenament gaudiniana, tot el que veiem està dintre del repertori formal del kitsch: profusió de formes, de símbols, tots ells convencionals -populars- amb absència d’espais buits, ceràmica colorista, res crític o renovador. Però sota aquesta capa ornamental carregada d’afegitons hi ha una arquitectura innovadora reconeguda universalment: nous tipus de columnes, nous tipus d’arc, voltes d’hiperboloides, noves formes constructives… Realment la seva obra és renovadora, creativa i rupturista; la convencionalitat és sols aparent i superficial.

El curiós és que una vegada veiem l’obra de Gaudí feta lluny de la seva batuta, el que s’ha anat construint després de la seva mort, apareix sense ornaments, despullada, i de cop veiem l’arquitectura, la bona arquitectura abans camuflada, i totes les troballes i aportacions de l’arquitecte brillen excepcionalment.

Gaudí, sense Gaudí, és més madur, més depurat, més essencial. Ja no necessita simbolismes perquè l’arquitectura és el símbol, no necessita relleus perquè l’arquitectura és el relleu. La simplicitat guanya espai, el concepte és tan fort com la forma, desapareix l’anècdota i domina la intemporalitat.

Mai sabrem si el que s’està construint és el que Gaudí hauria fet, possiblement no, però és sens dubte una interessant arquitectura d’autor sense autor.

Si em permeten l’incís, la reconstrucció de les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuic són una expressió kitsch molt més genuïna que el temple de la Sagrada Família: són falses (reconstrucció), historicistes, sobreres (sense funcionalitat coneguda), amb sobrecarga simbòlica, sense ànim renovador, efectistes, sobre dimensionades, imposades i entorpeixen la perspectiva del conjunt urbanístic.