//Plugins sense CDN ?>
Fins a finals d’aquest mes de juny es pot veure al Museu Comarcal una exposició realitzada amb els fons dels Pressupostos Participatius del Departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada, dintre del programa Impuls 2018, i organitzada pel Col·lectiu ImpulsART.
Deu joves: Dídac SanJosé, Roger Costa, Lídia Guasch, Bernat Albareda, Bea Cano, Cristian Rubio, Olga Garcia, Raül de la Torre, David Junyent i Bernat Albors. Algun d’aquests noms ja va exposar en l’edició d’ImpulsART de l’any passat, altres ho fan per primera vegada. Hi podem veure pintura, fotografia, disseny gràfic i disseny d’indumentària.
La mostra és variada, com li correspon a una exposició col·lectiva, amb diferències en quant a qualitat i maduresa però no desmereix de moltes altres exposicions que de vegades veiem. Li caldria més divulgació per fer-la més visible.
Si l’experiència de interpretar en públic és important en la formació musical, és igualment important l’exposició pública en la formació de les arts plàstiques. Quan l’artista veu l’obra exposada, amb el públic mirant i comentant, normalment es qüestiona moltes coses. La sensació de sentir-se exposat, nu, és comú en molts artistes que voldrien, en aquells moments, desaparèixer de la terra.
L’artista plàstic exposa sentiments, sensacions o experiències, sempre subjectives i queda a l’espera de l’ànima bessona que serà capaç de sintonitzar i ressonar amb la seva obra. En el moment de l’exposició hom es pregunta si la qualitat és suficient per transmetre aquell sentiment, si la gamma de colors escollida s’entendrà com ell o ella l’entén. Es qüestiona la composició, la intenció i fins i tot la seva originalitat.
Tota aquesta revisió, que moltes vegades fa entrar en crisi l’autor, és el motor de l’evolució i de la creativitat perquè obliga a esgotar els recursos i arriscar-se, a explorar els límits i oblidar-se del que s’ha après.
Convenen més espais dedicats a les arts plàstiques i cal donar més oportunitats a exposar per arriscar. Tot el que l’artista aprèn ho trasllada després, en l’exposició, a la societat.