Durant aquestes festes nadalenques arreglem els carrers i els interiors de les cases amb lluminàries i ornaments diversos; sembla que, amb més o menys fortuna tots ens convertim en decoradors.

Davant un disseny hi ha dues estratègies possibles per aconseguir la vistositat que cridi l'atenció i doni un ambient festiu. Una és augmentant el contrast de formes, colors o materials de manera que tot sigui més complex i més interessant de mirar. La mirada s'entretén en la complexitat.

Perquè funcioni i, aquesta complexitat, no ens atabali necessitem reduir la quantitat de novetat utilitzant recursos i conceptes coneguts, coses ja vistes com a estereotips, elements clàssics o tradicionals.

Aquesta és la forma més popular i fàcil de fer, és una solució nadalenca però també s'aplica a gairebé totes les manifestacions populars: les mones de Pasqua, les Falles valencianes o les festes d'aniversari per posar uns pocs exemples.

L'altra estratègia busca l'originalitat (entesa com una cosa no vista o dita anteriorment) en fer un enfocament diferent, dir les coses d'una altra manera, fent comparances atrevides o buscant la seva essència.

Igual que passa amb el plantejament anterior necessitem compensar la novetat, i el que fa l'artista o dissenyador és reduir la complexitat formal; així, ordena elements, estructura la composició, busca harmonies de color o simplifica amb simetries, formes bàsiques... buscant el que els psicòlegs de la percepció en diuen pregnància: una forma que és fàcil d'entendre, assimilar o recordar.

D'una manera o altra intentem compensar el nivell total d'informació -entre concepte i forma- que rebem perquè tots tenim un límit de saturació.

Quan introduïm la creativitat en entorns tradicionals els marges d'actuació són limitats i, si els sobrepassem, les coses grinyolen. Així pessebres molt innovadors en el concepte i en la forma no s'entenen, formes bàsiques amb conceptes tradicionals són avorrides. El disseny busca aquest equilibri en què la novetat i originalitat siguin comprensibles i entenedores.

Per un altre cantó l'art és més lliure i es pot permetre un nivell de complexitat conceptual i formal que sols el limita la capacitat de comprensió del seu públic. L'única exigència és que la complexitat estigui d'alguna manera ordenada i, al seu nivell, sigui comprensible.

Bona entrada 2017.