TORNAR

Les AMPA dels centres públics esperen que amb el nou decret dues escoles concertades d'Igualada passin a ser municipals

Creuen que la nova normativa pot suposar una oportunitat per equiparar l’oferta a Igualada

societat
Dimarts, 4 juny 2019. 13:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La setmana passada la Generalitat publicava un decret-llei que pot canviar de mig a mig el mapa escolar d'Igualada. Les AMPA dels cinc centres públics esperen que amb aquesta possibilitat, dos dels centres concertats passin a ser públics.

En un comunicat, la Federació d'AMPAs de Centres Públics d'Igualada ha celebrat el decret-llei que el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va anunciar la setmana passada per facilitar el pas d'escoles de titularitat privada cap a la xarxa pública. L'entitat considera que "s'obre una finestra d'oportunitat immillorable per revertir la situació anòmala que presenta Igualada respecte el conjunt de Catalunya, ja que només hi ha cinc escoles públiques i nou de privades-concertades".

Alumnes del Gabriel Castellà, una de les escoles públiquesEsperen que ara s'actuï ja que "les famílies d'Igualada tenen a les seves mans l'oportunitat de fer història, reclamant als seus centres que s'integrin a la xarxa pública. Així, esperem la sisena i setena escoles públiques d'Igualada amb els braços oberts". Admeten que "l'escola privada ha jugat un rol essencial en la història de Catalunya: en un moments en què l'escola franquista no era exemple de res positiu, l'escola privada-concertada va jugar un rol essencial en l'educació de bona part de la ciutadania, amb la introducció de noves metodologies pedagògiques i la preservació de la llengua catalana com a estendards principals a reivindicar i posar en valor".

Ara bé, entenen que "40 anys després de la mort del dictador, aquest rol d'innovació, respecte, excel·lència, exigència i inclusió el desenvolupa l'escola pública, dotada amb un cos de mestres de primer nivell, considera la Federació d'AMPAs de Centres Públics d'Igualada". Per aquest motiu, fa "una crida a les famílies de la xarxa concertada a parlar amb els titulars dels respectius centres perquè tots plegats facin el pas cap a la xarxa pública".

Així, s'ofereixen a les AMPAs dels centres de titularitat privada "per acompanyar-les en el camí d'esdevenir escoles obertes al conjunt de la ciutadania". No té sentit que moltes famílies d'Igualada que no van tenir l'oportunitat de matricular els infants a l'escola pública perquè no hi havia places es vegin  condemnats a pagar quotes mensuals a empreses o fundacions que han de quadrar els números i obtenir benefici sigui com sigui. Ara tenen l'oportunitat de passar a la xarxa pública i treure's de sobre aquest maldecap mensual", ressalten.

El decret-llei aprovat fa uns dies cobertura legal al canvi de titularitat, a més a més que garanteix la continuïtat laboral a la plantilla de professors i la plaça pública a tots els infants que ara mateix ja hi estiguin escolaritzats. "A més de mantenir el professorat, segurament es beneficiaran d'ampliacions de plantilla a base de professionals de la xarxa pública, que és el veritable orgull de les nostres escoles", asseveren des de la federació. Per bé que de moment les converses estan envoltades d'un cert secretisme, a la federació li han arribat missatges que "hi hauria dues escoles d'Igualada disposades a fer el pas. I espera que tot plegat s'acabi materialitzant de cara al curs 2020/21.

Conclouen que "celebrem que el Govern faciliti aquesta passarel·la, del tot necessària en casos com el d'Igualada o Barcelona. I un cop aquesta passarel·la és una realitat, demanem a les famílies que s'atreveixin a fer història. És una oportunitat d'or per equiparar la xarxa pública a la concertada, i així aconseguir entre tots plegats un sistema educatiu més equitatiu per al conjunt d'igualadins".

 


4 Comentaris

A

Antoni

Igualada

5 de juny 2019.10:22h

Respondre

Què vol dir situació anòmala? Què s’entèn per normalitat? Noto tics autoritaris en certs llenguatges de la gent.
I una altra consideració, si es critica que hi ha massa concertada amb pocs... Llegir més alumnes per classe que se li manté el concert, i aquesta mesura legal (que s’ha de veure com s’acaba de materialitzar), permet passar de titularitat concertada a pública, però en el fons, hi ha una baixada de la demanda global per temes de natalitat, etc..., i tenint en compte que potser hi haurà gent d’aquestes escoles que potser preferiran seguir optant per l’opció concertada ni que sigui en un altre centre, potser no seria millor pensar a nivell de planificació educativa global, suprimir globalment una escola? És a dir, que desapareguin dues de concertades, i que en el seu lloc, només n’aparegui una de pública. Més que res, que les escoles (públiques o concertades), es nodreixen de la canalla, que en els darrers anys és un bé que escasseja, i no sembla que hi hagi d’haver una remuntada en els propers anys.

E

Edaurd Ruiz

Igualada

5 de juny 2019.08:44h

Respondre

Sistema educatiu equitatiu ... i d’igualtat d’oportunitats, ja des de la infantesa.

Els anys 70 vaig conèixer una família sueca (un economista i una infermera amb 2 fills) que em... Llegir més comentaven que els nens anaven el 99,9 % a l’escola pública. Es penjaven la motxilla a l’esquena i anaven caminant a l’escola del barri (quants nens en casa nostre encara han de pujar a un bus durant hores diàries). Llavors governava en molts països nòrdics, des de feia anys la socialdemocràcia, model de societats equitatives i solidàries.

M

Marià

Igualada

5 de juny 2019.08:08h

Respondre

Estic totalment d’acord que hi han famílies que han de fer mans i mànegues per arribar a final de mes, mestres tenim els impostos més elevats que la resta de comunitats i uns dirigents polítics... Llegir més amb als sous més alts.

i

ita

Igualada

4 de juny 2019.22:01h

Respondre

Aquest rol d’innovació, respecte, excel·lència, exigència i inclusió el desenvolupa l’escola pública, dotada amb un cos de mestres de primer nivell,. no en dubto gens de la professionalitat... Llegir més dels mestres que treballen a l’escola publica. la pregunta seria basat exactament en que podem dir que l’escola concertada no ho seria o no defensa aquests valors. o en tot cas l’article ni tan sols hi entra....
Penso que de bons professionals n’hi ha molts i a tot tipus d’escola. TAmbe en tenim d’altres que no ho s’on i tambe trobariem exemples a tot arreu, segur que tots podem pensar algun exmple o altre. per millorar la situaci’o de la publica no cal criticar la concertada, sino treballar per millorar la publica i el seu servei. i fer una bona reflexio sobre quins motius en concret a igualada porten a una gran part de les families igualadines a portar els seus fills o filles a la concertada. cal un analisi, i no penso que la resposta sigui es que algunes families volien anar a la publica i no van trobar placa. segur que hi son, i aixo amb una ampliacio de linea es pot solucionar ( i trobo molt injust que hagin d’anar a una escola que no han triat....pero seria un altre debat llarg sobre l’eleccio real del centre escolar ..... pero no dona resposta als interessos de tota la resta de poblacio ( majoritaria entenc en comparacio als tant percent del que parlem ) que lliurement trien la concertada a la comarca.
els mestres es quedarien en plantilla, pero en unes condicions laborals diferents. SI un mestre vol treballar al sistema public, ja hi ha vies per entrar al sistema. No tothom vol ser funcionari i de moitius en trobariem tants com persones. Aquests mestres de la concertada que teoreticament passarien a treballar en una escola publica ningu els assegura el lloc de treball, ni el centre, per tant tambe caldria considerar els drets laborals d’aquestes persones..
res crec que hi ha mes a dir que no nomes el que comenta l’article.trobo a faltar altres aspectes

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.