El darrer premi Ramon Muntaner de narrativa juvenil és un thriller apocalíptic amb tocs de ciència-ficció escrit a quatre mans per Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón.

Els autors centren la trama en tres personatges que es veuen involucrats en un intent de salvar el planeta de l’amenaça expansiva d’un tipus de planta, la fada, que creix arreu sense aturador gràcies a les seves propietats naturals –pot créixer en les condicions més adverses possibles–, però també a causa d’una organització secreta que potencia que envaeixi la Terra.

Un dels trets més rellevants de la novel·la és la solidesa dels personatges. Presenten una densitat psicològica molt interessant, sobretot tenint en compte els desequilibris mentals que provoca la ingesta de la planta. Hi ha un bon domini narratiu amb relació a aquestes tensions. També hi és en el conjunt de l’obra, ja que, tot i tenir dos autors, és estilísticament homogènia.

El ritme de la novel·la pateix alguna desigualtat. A l’inici costa que arrenqui la fluïdesa trepidant de la segona part de l’obra. Alhora, certs passatges de disputes s’allarguen un xic massa en algun punt. En conjunt, però, l’obra és una aposta solvent, que atrapa, que té una evolució in crescendo i que deixa interrogants finals ben trobats.

Lara Reyes López / ClijCat / AMIC