La gentrificació d’Igualada
Moltes coses estan passant aquests darrers dies i setmanes, molts fets que ens tenen a tots amb l’ai al cor i la ment dispersa, però mentre el món volta cada cop més ràpid i tornem a temps pretèrits en que els drets més bàsics i fonamentals queden oblidats i atacats, en defensa de la «llei» i tornem a tenir, massa a prop, presos polítics, la quotidianitat no s’atura.
I mireu si no s’atura i no ens n’adonem que ens està passant per alt un fenòmen que modifica (i modificarà) no només el nostre paisatge més immediat, si no una manera de fer, quelcom que molts crèiem immutable i permanent.
Parlo del recent fenòmens de gentrificació del centre de la capital de l’Anoia. Igualada està perdent part de la seva personalitat amb un objectiu encara no definit, però que ja està afectant al paisatge acostumat del centre. I les seves primeres víctimes ens han passat relativament desapercebudes. Tres comerços històrics de la ciutat han tancat la persiana per sempre més i tots tres ho han fet per la mateixa «raó»: l’increment del preu del lloguer dels locals.
Aquest mitjà se n’ha fet ressó de diversos tancaments de negocis «històrics» a Igualada: primer va ser la cansaladeria de Cal Piqué (oberta des del 1952), després el «petit caos» llibreter de Cal Jordana i finalment és el cisteller Cal Farrés qui, després de 127 anys de tradició familiar decideix abandonar els baixos de l’antiga muralla de la vil·la.
Alhora, però, veiem com es reanuden les obres de construcció d’un nou bloc de pisos a Cal Font (que, per sort, conserven l’antiga façana del carrer del Clos) i ja es promou una nova construcció, aquesta vegada obviant les façanes existents, entre el carrer del Roser i Sant Bartomeu, a tocar de la Plaça del Rei.
Els inicis de la dinàmica de canvi ja els tenim aquí, el destí a què ens duran segueix sent, però, un misteri irresolt però semblen anar en la direcció contrària del que demanen els nous temps: potenciació del consum local i de proximitat, conservació de la pròpia personalitat i el consum responsable.
7 Comentaris
Amb la pèrdua d’aquests establiments emblemàtics i històrics, Igualada perd part del seu patrimoni cultural i social per l’increment insolidari i especulatiu dels llogaters, un cop més és... Llegir més demostra que la denúncia que avui fa en Dani no és un efecte colateral de l’evolució de la nostra societat, sinó un pas enrere i una pèrdua dels nostres records i la nostra història patrimonial d’Igualada capital de Comarca. Una societat sense la sensibilitat i els valors solidaris plena de bons records està avocada a l’oblit i la desaparició. Reflexionem tots plegats !!!
Salut i República !!!
El que no acaba d’encaixar en aquest raonament és que el centre d’Igualada està ple de locals buits, molts des de fa anys, amb lloguers que semblen raonables. Tot i així, quan a aquests... Llegir més comerços històrics els pujen el lloguer (certament els locals que ocupen poden ser els més atractius i per tant més cars), enlloc de reubicar-se en un local més modest, opten per tancar. Per tant, potser el problema no és tant el lloguer sino que el que venen ja no té demanda, o no hi ha relleu generacional disposat a continuar l’activitat. Cal tenir en compte aquesta possibilitat, ja que si és així, les polítiques a emprendre serien molt diferents que en un cas de gentrificació ”de llibre”.
Antoni
Igualada
22 de novembre 2017.21:07h
Molt d’acord amb tu, Pere. El problema no només és el lloguer. És la viabilitat del negoci, i més val que no entrem en més detalls respecte a com a mínim un dels negocis, en que em consta que... Llegir més hi ha una història de post-veritat, és a dir, que no s’explica tota la veritat. Segurament l’únic negoci dels tres que plega per pujada del lloguer és a cal Jordana, però caldria saber quin lloguer pagava fins ara. La cistelleria, segons vaig poder llegir, hi ha un problema que no s’hi pot dedicar el temps necessari, però tampoc ha trobat un relleu dins o fora de la família. Jo crec que és més un problema de model de comerç. Hi ha tipus de comerç que tenen més futur que altres. O és que comprem els mateixos diaris que fa uns anys? I potser no consumim e-books? Tot i això, és evident, que la desaparició de comerç comporta una degradació del centre de la ciutat, que les autoritats haurien de veure com revitalitzar, d’altres maneres.
Mai és bo que tanqui un negoci i els casos que esmentes tampoc. Si segons s’explica és causa dels lloguers potser vol dir que fins ara competien (deslleialment, encara que involuntaria) amb... Llegir més altres negocis amb lloguers actualitzats i ara s’ha fet palès que no són viables. Apart, tincs dubtes més que raonables, que la causa dels tres sigui el lloguer.
Fa uns anys ploràvem perquè les classes altres/mitjanes fugien del centre d’Igualada per anar a viure a Set Camins i Avda Barcelona i que es buidava el centre.
Diria que les coses no són mai tan simples com es plantegen en l’article.
També voldria dir que abans hi havia a Igualada fabricants de carros, de cotxes i motos, i moltes altres coses que ara ja no hi són. És la vida, al progrés. Ens hi hem adaptat i no ha passat res.
Si tan viables són els tres negocis que han tancat, com és que ningú n’ha agafat el relleu?
Si algú pensa que cal destinar recursos (escassos) a protegir negocis privats que ho digui clarament i ho valorarem com a tal.
Molt bé, Maribel. Comencem per no posar els peus amb cap comerç basar, o 24 hores, o cadenes foranes. De debò, eh? Mai! Que es perdin els llocs de treball que ofereixen tan ès. Total, molts... Llegir més d’ells son de fora. Després demanem a l’Ajuntament un estudi econòmic del cost de mantenir tots aquests comerços tradicionals i la seva repercusiò en els impostos dels ciutadans. (L’alternativa seria fixar un topall als preus de lloguer. Segur que en pocs anys baixarien de debò. I a més donarìem feina a paletes i empreses d’enderroc d’edificis). També es podria reconsiderar la recuperaciò de comerços i activitats encara més tradicionals: matalassers, carboners, etc.. Donaria molt color i ambient. I essència. I ferums vàries. I certament farìem paìs, igual igual que fa seixanta anys. Llavors tots contents? Clar que si tens altres idees m’agradaria molt sentir-les.
En aquesta ciutat histórica s hauria de fer un esforç per part de l Ajuntament per no perdre la nostra identitat en comerços histórics i altres de petits con tením. Aquesta es la nostra ciutat,... Llegir més la ciutat on vam creixer i no volem
que es converteixi en una ciutat on hi ha mes comerços bazar o supermercats oberts 24 hores que comerços de tota la vida , comerços que han crescut amb nosaltres i son els que donen esencia a la nostra ciutat. Pero aixo tambe s ha de lluitar desde les nostres institucions perque senyors aixo tambe es fer país .
Daniel Gonzàlez i Caldito
Santa Margarida de Montbui
22 de novembre 2017.11:39h
Bon dia, primer de tot, agraïr la bona acollida que sembla haver tingut aquesta primera incursió en la premsa comarcal, és, per a mi, una grata sorpresa i sobretot que s’hagi generat aquest... Llegir més debat tant interessant.
Moltes gràcies a tots!
Per ampliar una mica més. Cert que el progrés i la viabilitat dels negocis poden fer que es mantinguin o no, de fet, en algun cas ja s’indica aquest factor. Però el que volia destacar (i generar, cosa que sembla que he aconseguit) és que s’està produïnt un fet innegable al centre de la ciutat d’Igualada: un model econòmic i un paisatge determinats estan canviant. El que no sabem és en quina direcció, però està clar que els símptomes hi són. Això és bo o dolent?
No tinc la resposta, encara. Però sí tenim sobre la taula el debat.
Novament, moltes gràcies a tots!