Sé que a Igualada hi ha poques oportunitats de feina. Sé que la ciutat està mal connectada amb la resta de municipis de Catalunya i que marxar a treballar o estudiar a Barcelona implicaria fer ús d’un transport públic car, precari i perillós. Sé que trobar un pis de lloguer pot ser una odissea. Sé que aquest territori està amenaçat per grans projectes de polígons buits que no solucionaran res i que posen en perill el nostre entorn natural més immediat. Però del que estic convençuda és que és aquí on vull créixer, i per això no dubto a dir que: LES JOVES ENS QUEDEM!

Totes les joves que vivim aquesta ciutat, i no només Igualada, sinó tota la Conca, patim dia  rere dia els efectes de la no política en l’àmbit de joventut. Després de 8 anys on tot el que hem vist han estat unes engrunes de participació amb els pressupostos de la Kaserna, o el fallit projecte del Cal Badia, és hora de canviar les coses. Les joves patim cada dia les conseqüències d’un sistema que no té aturador, on l’únic que mana és fer benefici, i s’evita parlar d’accés a l’habitatge, de justícia social o de com fer comunitat. S’evita doncs parlar de vida.

A Igualada les joves podem estar orgulloses d’haver teixit una xarxa de suport mutu entre entitats molt diferents que ens han fet créixer no només a nivell col·lectiu, sinó també a nivell individual. Però massa sovint tenim la sensació de que ens manca el suport de l’Ajuntament i que les institucions de la ciutat no sempre estan a l’alçada dels nostres esforços. Encara que per a moltes de nosaltres és una sort i un privilegi destinar el nostre temps i les nostres energies per construir desinteressadament i entre totes una ciutat més habitable a través de la nostra participació en les entitats de la ciutat, no sempre és fàcil fer-ho quan ens manquen espais on trobar-nos, ens costa obtenir permisos per tirar endavant els nostres projectes o no podem gaudir de subvencions.

Ara que l’accés a l’habitatge de lloguer és un problema per a moltes famílies, també ho és per a les joves que comencen a treballar i es volen emancipar. No normalitzarem emancipar-nos als 30 anys. No normalitzarem haver de compartir pis eternament per poder fer front a les despeses del lloguer. No seguirem veient el fet de viure en un habitatge digne com si fos un privilegi. L’accés a un habitatge digne és un dret fonamental que se’ns està negant i al qual no renunciarem.

Volem un Ajuntament que faci tot el possible per canviar aquestes dinàmiques.

Estem decidides doncs, a fer Igualada més habitable. Perquè pensem que la ciutat pot canviar, i que només hi ha una possible solució, que és transformar-la des de baix, horitzontalment, amb participació de tots els col·lectius que formen la ciutat.

Judit Balasch

Antropòloga social i cultural, al projecte cultural Cal Cuta amb altres joves d’Igualada i membre de Poble Actiu