Saber-nos juntes cap a la Vaga Feminista

Cada vegada que s’apropa el 8 de març es fa evident que la mobilització segueix creixent. Any rere any som més les que ens impliquem en la lluita feminista que, si en algun moment havia estat un debat marginal, actualment està en el centre de l’opinió pública.

Les accions individuals i col·lectives de dones molt diverses arreu del món -referents o bé anònimes- que ens han precedit durant el transcurs de la història han anat obrint-nos camí a les dones d’avui, que mica en mica ens hem anat adonant que no tenim les mateixes oportunitats que el nostres companys homes. Ens hem adonat que la precarietat està feminitzada, que la nostra jornada laboral no acaba quan pleguem de la feina sinó que al arribar a casa hem de seguir treballant en les tasques domèstiques, que en ocasions se’ns obliga a triar entre ser treballadores o ser mares, i que en altres ocasions hem de ser les dues coses sense poder conciliar-les. Ens hem anat adonant que el que patíem de manera individual sempre havia estat un problema col·lectiu que havia de ser abordat col·lectivament, i que allò que creiem personal és també polític.

En definitiva, no només hem deixat de normalitzar opressions que fins ara acceptàvem resignades, sinó que a més hem anat visibilitzant totes aquestes violències que fins fa poc ni tan sols eren considerades com a tal. Eren, simplement, coses que passen quan neixes dona.

Potser la part més bonica, o almenys la més reconfortant d’aquest moviment cada vegada més gran és la seguretat de saber-nos acompanyades, de saber que formem part d’una xarxa de suport mutu en la que no només hi són “les nostres” sinó també dones que mai coneixerem però que sortiran a defensar-nos si cal.

Així, la lluita feminista s’ha democratitzat progressivament i ha anat guanyant cada vegada més acceptació. Tanta que fins i tot la reina Letizia ha secundat la vaga del 8 de març i Inés Arrimadas, fins ara reticent a identificar-se com a feminista, ha presentat un decàleg de la seva particular manera d’apropiar-se la paraula “feminisme”: “Feminismo Liberal”. Resulta irònic i gairebé de mal gust que la monarquia i l’extrema dreta se sumin a un moviment social que és radicalment republicà i d’esquerres, que neix per abolir les jerarquies, que vol eliminar els privilegis de l’1% que conforma les elits i construir vides dignes per al al 99% de la societat. Ja és sabut que cap d’aquestes dues dones han mostrat mai un interès especial per la memòria històrica, però resulta que el 8 de març va precisament d’això. El 8 de març va de memòria històrica. El 8 de març va de recordar que 120 treballadores van ser cremades vives mentre lluitaven per unes condicions laborals més dignes. I resulta igual d’irònic que empreses multinacionals com Inditex venguin samarretes amb consignes feministes que han cosit dones explotades a l’hemisferi sud. Aquesta neoliberalització del feminisme és un exemple del que sol passar amb els moviments socials que neixen en el marc del sistema capitalista. Històricament la ideologia dominant s’apropia dels moviments socials subversius que amenacen l’ordre establert, en modifica el contingut perquè s’adapti a les seves premisses i aleshores normalitza aquesta nova versió de la lluita. I, en aquest cas la lluita feminista està sent apropiada pels actors socials que més bé encarnen el patriarcat. Aquesta versió neoliberal del feminisme no representa a la majoria de dones sinó només a una minoria de privilegiades que han arribat a assolir quotes de poder similars a les dels homes gràcies al context socioeconòmic en el que han nascut.

Cada vegada tenim més set de feminisme però cal que siguem crítiques i que siguem conscients de que ser feminista vol dir estar en contra de qualsevol opressió contra qualsevol dona en qualsevol lloc del món, i mentre no escoltem totes les veus i no tinguem en compte les experiències de les migrades, les racialitzades, les treballadores precàries, les trans, les dones amb diversitat funcional... no estarem apostant per una transformació estructural, que abordi tots els aspectes de les nostres vides. La lluita feminista ha d’anar acompanyada sempre de la lluita antifeixista, anticapitalista, anticapacitista, ecologista, antiracista, de la lluita de classes etc. Perquè el feminisme no només va d’allò que afecta directament a les qüestions relacionades amb el gènere.

Això que estem construint entre totes és molt bonic i no podem permetre que sigui arrabassat. No podem permetre que s’embruti la lluita de totes amb campanyes i màrqueting en defensa dels interessos d’uns pocs. No podem permetre que la lluita feminista s’instrumentalitzi per seguir perpetuant tot allò que estem intentant combatre juntes.