Dimecres, 5/2/2020
2566 lectures

Veïnat pobre

A Igualada hi ha pobres. La pobresa no sempre és fàcilment visible o s'expressa d'una forma evident per a nosaltres. Després de la crisi econòmica no s'han generat oportunitats que hagin permès a les famílies a refer-se. Per tant, el risc de pobresa era, és i -malauradament- serà un fet. Hi ha intensitats de pobresa, és clar que persones dormint al carrer en veiem en contades ocasions a la nostra ciutat i és un extrem de manca de mínims dignes. La pobresa que pateixen els nostres veïns i veïnes és més invisible però cal identificar quins són els paràmetres que els situen en risc d'exclusió. És un problema social que condiciona a les persones en molts aspectes, ja que es troben expulsats del sistema i els afecta en l'àmbit de salut, laboral, formatiu, i social.

Actualment hi ha estudis que defineixen el concepte i les víctimes d'aquesta situació i ha d'entendre's en el nostre aquí i ara, en la nostra ciutat de món occidental i en el moment que estem vivint. Cal doncs emmarcar el problema amb mesures objectives per tal d'idear solucions.

Un dels termes que s'analitzen és avaluar la carència de recursos fixant el Llindar de Pobresa. Aquest paràmetre fixa el nivell d'ingressos mínim per unitats familiars. Els que es troben per sota s'entén que no tenen ingressos suficients per cobrir les necessitats bàsiques. L'Idescat publica el 2019 que el llindar econòmic mínim en unitats familiars compostes per dos adults i dos infants és de 23.061 € a Catalunya. La població en risc de patir pobresa és d'un 24,7%. Queda palès que la realitat és força preocupant.

Un altre dels elements que s'analitzen per mesurar la pobresa és valorar la població que es troba privada de consums bàsics, per exemple no poder pagar l'habitatge habitual, mantenir l'habitatge en una temperatura adequada -sobretot a l'hivern-, tenir un àpat proteic almenys dos cops per setmana, poder afrontar despeses inesperades, etc.

Malauradament aquestes situacions les viuen famílies amb carències econòmiques però també treballadors que pateixen molta precarietat. Treballar avui en dia no et garanteix no ser pobre.

I per últim, l'altre valor a tenir en compte quan parlem de pobresa és el nombre de mesos que ha treballat una persona. La manca de treball decent i de qualitat porta a les persones a situar-se fora de la comunitat i de sentir-se'n part. L'atur de llarga durada, els sous baixos, la inserció laboral a temps limitat són indicadors de precarietat laboral.

Aquests tres termes defineixen una Taxa que indica que complint-se una d'aquestes tres situacions es considera a la família o a les persones com a víctimes de pobresa (Taxa AROPE). Clarament la consideració social de pobresa ha canviat i possiblement si mirem més el nostre entorn, podem identificar entre les nostres amistats i veïnat situacions de molta vulnerabilitat o, directament, de pobresa.

La majoria d'accions fins ara han estat pal·liatives davant de situacions de mancances i cal un canvi més valent, visibilitzar la realitat i sobretot invertir en projectes per aconseguir una inserció laboral digna, decent, de qualitat en la temporalitat i en les retribucions. Treballar per cercar el nombre més gran possible de beneficiaris per a poder fer que les persones s'apoderin, tinguin accés de forma natural a relacions socials i així fer girar l'engranatge i desencallar el cercle de precarietat en el que es troben. Fem-ho visible i possible.

4 Comentaris

E

Elena

Barcelona

27 de febrer 2020.23:12h

Respondre

És cert que aquesta pobresa està més amagada i articles com aquest, fan que surtin a la llum, i ens faci pensar a tots.
Hi ha nens, families i també moltes persones grans soles, que ho... Llegir més pateixen.
Pels governs hauria de ser un tema prioritari.
Gràcies

A

Albert Rossell

IGUALADA

7 de febrer 2020.11:39h

Respondre

Alícia, és una llàstima que hi hagi motius per escriure articles com aquest. Gracies per fer-ho. Amb el teu permís, el comparteixo.

M

MERCE

igualada

6 de febrer 2020.15:14h

Respondre

Una veritat cada dia mes visible fins tot el nostre entorn. El govern hauria de posar medis per que familias k fins tot treballant no arriban a final de mes. Sous dignes i formacio per aconseguir... Llegir més millors treballs.

M

Montse

Sant Martí de Tous

5 de febrer 2020.12:23h

Respondre

Totalment d’acord. Restem a l’espera de que arribi la conciència on ha d’arribar per poder actuar i empoderar a les famílies.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.