L’acudit és vell i conegut, però em va molt bé per descriure el que ve a continuació. Per si algú no el sap, es tracta d’un individu que busca algú que li faci classes d’anglès. Totes les ofertes que troba li semblen cares, fins que n’hi ha una tirada de preu. Va a l’adreça que indica l’anunci, truca a la porta i pregunta si es tracta del lloc on fa classes d’anglès barates. La resposta que rep és la del títol: If, if. Between...

I és que l’anglès està de moda. Es porta molt això, i si un centre educatiu vol nivell, de ben segur que es planteja impartir alguna assignatura en anglès. Fins i tot els que manen fomenten (o potser de forma més o menys descarada obliguen) que es faci així. A Catalunya hi ha tres llengües: català, castellà i una tercera que, deixem-nos de punyetes, volen que sigui l’anglès.

En general es tracta d’una presa de pèl. Ara bé, es fa d’una forma subtil, de la qual els pares  surten contents, tot i que els enreden.

Hi ha professors amb coneixements d’anglès de la matèria que imparteixen? (Deixeu que em refereixi a l’anglès, simplement per comoditat a l’hora d’escriure). Sí. N’hi ha. Però hi ha menys professors capacitats d’impartir-la. El que dic no és contradictori. Quan ensenyes, almenys en matemàtiques, que d’això en sé, no vomites uns coneixements i quedes descansat. Ensenyar implica fer entendre, tenir recursos per explicar, saber fer-ho de diferents formes, poder detectar si hi ha problemes de comprensió i resoldre aquests problemes de comprensió en directe a l’aula... La majoria de professors fa molt bé aquesta feina en la seva llengua, la fa bé en la seva segona llengua, alguns ho fan en una tercera i uns pocs d’aquests alguns ho fan bé en la tercera llengua.

Quan parlem d’idiomes som ben curiosos. Fem la prova següent: preguntem-nos o preguntem a un conegut sobre el seu nivell de coneixement (bé, regular o malament) de l’italià en els següents aspectes: l’entén si li parlen, el parla i el llegeix. Repetim-ho amb el francès i amb l’anglès. De sobte, descobrirem que aquí tothom entén l’italià i el francès, el parla entre bé i regular i el llegeix bé. Possiblement la majoria dels que contesten això mai a la vida  han dit una paraula en italià ni en francès, molt menys l’han escrit i el poc que han sentit deu ser d’alguna cançó. L’anglès es parla amb dificultat, s’entén regular, però llegit... d’això sí que en sabem!

Als professors els podem preguntar si creuen que tenen prou nivell per impartir la seva matèria en anglès i molts diran que sí, però d’aquests molts, molts no estaran qualificats per fer-ho. Però com que en realitat el que es vol simplement és aparentar, poder dir “al nostre centre fem l’assignatura tal en anglès” i com babaus no reflexionarem ni pensarem si es fa dignament ni si els alumnes aprendran l’assignatura tal com toca...

No hem de fer patir als pares, que ja pateixen prou. Si convé, ja aprovaran al nen en qüestió de dues assignatures de cop, tot i que no haurà après ni la matèria ni l’anglès.

Els informes educatius que cada any ens diuen com estem de malament, tot i que n’hem de fer un cas relatiu, segur que aconsellen fer alguna matèria en anglès (sols hem de fer un cas relatiu de les coses que no interessa que ens diguin, “que no estamos tan mal. Al loro!”). I com que també diuen que de matemàtiques anem sobrats (deixeu que me’n foti de mi mateix), queda clar que cal fer l’assignatura de matemàtiques en anglès. Així, si no aprenen matemàtiques, serà culpa d’haver-ho fet en anglès i si no aprenen anglès, serà culpa de les matemàtiques, que ja estan acostumades, les pobres, a tenir culpa de tot.

És maco, però, veure escoles que són conscients que aquest tema falla per les dues bandes, però la pressió de la incultura general els obliga a no quedar enrere i a buscar-hi solucions. Llavors proposen fer l’assignatura d’educació física en anglès. Queda clar com la valorem.

Però hem de ser positius. Amb tanta crisi podem aprofitar el suc que surt dels “serebelus” pensants del nostre sistema educatiu. Sense cobrar per la idea que els donaré i que ajudarà a estalviar calés, es tractaria de no fer l’assignatura d’anglès (!!!???) perquè l’alumne ja l’aprendrà, doncs la història, la filosofia, la física o les mates es podria fer en anglès (recordem que ens volen fer creure que així s’aprèn l’anglès) A més una altra assignatura es podria fer cantant, com si fos òpera (caldria fer la consulta als professors sobre si tenen bona veu i afinen, però segur que tots diuen que sí, doncs no he sentit jo pocs karaokes de gent que es pensa que canta bé però que millor posar-se taps a les orelles) amb això suprimim les classes de música.

I què guanyem? Doncs no cal pagar les nòmines als professors d’idiomes ni tampoc als de música. Estalviem!

Però la qualitat de l’ensenyament no disminuiria. Que ningú es pensi que això és una retallada més del sistema educatiu. És un estalvi. L’alumne sabrà com a mínim el mateix doncs, queda encara marge per saber menys?

If (si), if (si). Between (entre).