Ens han volgut vendre que entrar a formar part d’Europa és un xollo i no posaré en dubte que ser-hi ens ha comportat moltes coses positives, mentre que no ser-hi, un cop has estat dins, fa por.

Voleu la independència? No podreu estar a Europa. Que sí que hi podrem estar, que no, que no ho sé, que fulanito diu...

No apliques les directrius econòmiques que es marquen? Si no ho fas, ja et pots veure expulsat de la unió.

Quina amenaça més contundent la d'estar fora d’Europa.

Europa, la destinació de tants i tants refugiats, gent que fuig de guerres, tiranies, dictadures, fam i es juguen la vida per arribar-hi.

Però aquesta Europa no deu ser tan maca com la pinten, si resulta que hi ha qui en vol sortir i qui ho vol fer no és precisament un país desgraciadet. La sortida d’un país “dels forts” podria fer veure que el xollo no és tan xollo i això sí que s’ha d’evitar, no sigui que hi hagi contagi entre altres països, dels bons, és clar.

El fet és que uns països són de primera i d’altres de segona. On volen anar els refugiats dels qui he parlat? A Portugal? A Espanya? Em sembla que no.

A quins països se’ls imposen normes? a Alemanya? a França? També em sembla que no.

A l’entrada del parlament europeu hi ha dos tipus de portes, si pots, mira fotos i ho veuràs. Pensaràs, “doncs jo sols en veig d’un tipus”. Això és perquè no t’hi fixes bé. Mira avall, una cosa rodona, es veu bé quan t’ho diuen.

Ah! Però això no és una porta, em diràs. Això és un tub.

Efectivament, la porta l’obren per a alguns. Els altres han de passar pel tub.