Aquest setembre he pogut gaudir de la participació en la doble correcció de la prova de selectivitat en la matèria de matemàtiques. S’ha de veure de tot a la vida.

Potser cal que expliqui una mica això de la doble correcció. Surten les notes de la selectivitat, l’alumne veu la seva nota, creu que no s’ajusta al que s’esperava i ... amb un click demana que li facin una nova correcció.

La doble correcció és gratuïta  per a  l’alumne, tant si finalment cal modificar la nota com si no. La qualificació final acaba sent la mitjana entre la primera correcció i la segona (tant si s’apuja com si s’abaixa)

Ja vaig participar en les dobles correccions al juny. Un dispendi que penso que caldria replantejar. Molts exàmens, algunes notes modificades i d’altres no.

La vergonya me l’he trobat ara al setembre. El nombre d’alumnes que han demanat doble correcció al setembre és menor, per raons òbvies. Ara bé, la qualitat dels exàmens que calia corregir de nou era, en general, deplorable.

L’examen de matemàtiques constava de sis preguntes,  cinc de les quals eren escollides per l’alumne  . Cada pregunta tenia la mateixa puntuació: dos punts.

Com pot ser que hi hagi alumnes que han tret un dos i que han fet dos problemes a mitges i que demanin una doble correcció? O alumnes que han tret un punt i mig i sols han presentat un exercici sense acabar i que també vulguin doble correcció? Doncs la resposta és senzilla: tenen ben poc a perdre.

Potser impera una mica la mentalitat  que “si protesto, potser m’apujaran la nota” doncs és evident que a un alumne que ha tret un dos en una determinada matèria a la selectivitat, possiblement li hagin regalat (l’aprovat) en el centre on ha fet el batxillerat. Però no hem d’escandalitzar-nos: es tracta del setembre. A aquest pobre alumne potser sols li quedaven dues assignatures i ja se sap que a l’estiu hi ha mil coses a fer abans que estudiar. A més, de la selectivitat del setembre no se’n parla. Ni als mateixos centres de batxillerat els importa massa, doncs impera el raonament  que “ja se sap, ara al setembre...”

Les dobles correccions les paguem entre tots. Han d’existir, per descomptat, però no poden ser xauxa. Tots els professors amb qui he parlat i que hi hem participat tenim l’opinió  que d’alguna forma hauria d’haver-hi un canvi.

En aquest món, cal canviar tantes coses!