Volia recomanar A la llum de l’hivern, però no ho faré. De moment.

Abans volia parlar de l’autor, Philippe Jaccottet, suís de llengua francesa. L’últim llibre publicat en català, L’ignorant. Poemes 1952-1956 (Lleonard Muntaner), té versos com aquests: “(És com protegir-se del tro amb canyes fetes parelles / quan es malmena damunt les aigües l’ordre de les estrelles...)”.

També de l’editorial, Lleonard Muntaner, de Mallorca. Últimament ha publicat un llibre titulat El paradís són els altres, de Valter Hugo Mãe. Comença amb aquesta frase: "Des de petita he reparat que els adults volen viure en parelles." Les col·leccions La Fosca i Traus mereixen el nom.

Del traductor, Antoni Clapes, poeta (a Pluja diu:” Treballar en la frontera, al caire del mapa — l’enigmàtic / camí del dir de les paraules, del pensament. /Del fer.”)  i editor de Cafè Central, que va publicar, el 2014, Rèquiem, de Philippe Jaccottet. Clapés ha traduït del mateix autor les proses d' El passeig sota els arbres, per a l'editorial Días contados

A la llum de l’hivern: es recomana sol, amb alguns versos, d'alguns poemes:

Ell, que resti en un racó de la cambra. Que mesuri,

ell que guardava les claus de casa.

Jo, el poeta arrecerat.

cerco alguna cosa que el pugui seguir

Escolto els homes vells

Hi haurà coses que els mots habitin

-cada papallona com una flama perduda,

cada muntanya com un fumerol-,

si hi ha una contrasenya, no pot ser un mot

que caldria inscriure aquí com una clàusula de seguretat

Parlar és, doncs, difícil, si és cercar... cercar què?